Una bacanal a Can Tura - I

Paradís de l'aviram, una barreja de gallines, llebres, ànecs, gats, i algun gos mandrós que arrossega la vida amb parsimònia, et donen la benvinguda fent un passadís al costat de les escales del temple mentre van cantant hossana a dins el plat. A l'interior, l'habitació on s'allotjava Josep Pla quan anava a caminar per la Garrotxa és actualment la planta de gamba llatina on els fidels s'asseuen a unes cadires rossegades pel pas del greix. A taula, el cadàver curat d'un porc innocent reposa amb diferents parts dient-nos allò de benvinguts mengeu, mengeu, de les tristors en quedarem tips.

Ens asseiem i saludem un grup de ciclistes dels quals en parlarem demà. El broquil confitat comença a fer espai perquè en Josep passi amb un arrós banyat amb salsa de bolets, cargols que encara respiren, conill rostit, peus de porc, pollastre, vedella amb més bolets, gambes, escamarlans, i un vi que aconsegueix diluïr el greix perquè vagis complint etapes i arribis al Tourmalet de l'àpat amb les forces suficients per fer el postre amb garanties. Els plats van arribant sense presses, conscient que el menjar és un pretext per una bona conversa masculina amb tots els tòpics possibles a sobre la taula. Can Tura ens ha tornat a unir i això només és el principi perquè ara comença el sobretaula amb els ciclistes, Josep Anglada restava amagat darrera una salutació aparentment innocent... Fins demà.