Collage d'una època

La revolta passava per aquells cossos que es revolcaven enmig de la sorra i que vàrem tardar temps a entendre que eren una parella d'homosexuals, amb nits al liceu que començaven quan Wagner deixava de sonar i continuaven amb els rostres desencaixats d'aquells que buscaven a les parets de l'Estació de França un gram de contacte humà, donant una visió dantesca als dos amants que es trobaven a un restaurant xinés dient-se que era inútil continuar. L'amor era la visió d'aquella noia amb la mirada trencada que et mirava mentre plorava tot esperan-te a l'altre cantó d'un bar cansat, esgotat de veure't malvivint a sota una estrellla on un pintor visionari pintava un quadre a dos amants amables presos per la nit. Les esperances malvivien en un onze de setembre amb el puny enlaire mentre ballàvem tot cantant que no n'hi havia prou amb ser català, que era millor una pubilla si la podies convèncer després de molt xerrrar, que a pesar que el món era molt gran, per sempre més viuríem a L'Empordà. On era la realitat? Esperant-nos amb la daga afilada al costat de la noia de l'altre cantó del bar.