Ciutats de pas

París té el gust d'una crepe amb excés de melmelada, al principi la trobes dolça i agradable, però al cap d'una estona, pot arribar a ser farragosa per un excés d'ensucrament. Madrid és el sombrerismo caminant ferm intentant cambiar el devenir d'una història que sempre li ha estat favorable. Roma és una síntesis perfecte de la història de la humanitat passada pel filtre d'una èpica romàntica. Praga ven la nostàlgia a preu de saldo perquè et retrobis amb els teus fantasmes quan et pensaves que els tenies enterrats. Copenhaguen és una pintura trencada de racionalisme que amaga l'hedonisme latent sota el gel dels països nòrdics. Barcelona és el bressol dels somiadors que encara creuen possible sortir de la mediocritat diària. Londres és una orgia de cultures buscant la seva veu entre el vapor difuminat d'un tè a la vora del Big Ben. Això si, de totes aquestes ciutats les millors són les que esperen a un racó de la nostra vida per ser visitades, són les que ens donen l'esperança de trobar quelcom desconegut, aquell punt d'identificació amb els seus carrers que ens dirà a cau d'orella que hem trobat el lloc del que sempre havíem escapat, la nostra llar.