L'ombra allargada de Cohen

La seva ànima llogada al diable reposa en les ombres on hi jeuen les veritats relatives. El seu barret, lleugerament caigut, tapa la mirada amenaçadora d'aquell desig adúlter que camina de puntetes per la teva habitació matriominal mentre les finestres són obertes i els llençols doblegats marquen la figura de l'absència femenina. El seu posat esquelètic i el seu caminar dubtós ressegueixen l'estela dels grans personatges que han passejat pels escenaris pintant melodies fosques a les esperances dels amants nocturns. Finalment, la seva veu esquerdeda i tenebrosa, et transporta en un món de seducció on el desig es fa realitat en les formes esveltes de dos cossos presos pel ritme atemporal d'una melodia composada pel diable de la immediatesa. Aquest és Leonard Cohen, aquell que em canta a les nits extremes allò de Dance me to your beauty with a burning violin, i que m'ha ajudat a trobar tantes vegades aquelles paraules que estan amagades als racons més inhòspits de la història i només surten quan es veuen acompanyades d'una obra d'art perfecta. És en aquests moments, que dónes gràcies a una tal Suzanne perquè l'ombra de Cohen sigui tant allargada.