Amant entre les amants

Al carrer les fulles dancen aquell trist compàs que cantaves quan les nits escupien soledat, i enmig d'aquest ball mortuori, et sento bategar al meu costat, dèbilment, agafant-me de la mà perquè t'acompanyi en aquell indret on es confonen ficció i realitat. Mai has estat prou valenta per viatjar amb l'equipatge d'acompanyant, per ballar descalça amb un amant perfecte, un vals silenciós tocat per una orquestra desafinada, mentre nosaltres, amb París al fons, somiàvem que el vals es tornava en un tango eròtic per passar la primera nit a la ciutat dels amors retrobats.

Amb els anys, t'has adonat, que aquesta falta de valentia t'ha acabat construïnt una paret fictica que t'ha apartat de les oportunitats gratuïtes que t'oferia la teva realitat, abundant pels envejosos i discreta pels resignats. Ara, després d'haver enterrat al teu futur sota les llambordes d'una ciutat sense nom, et passes les nits d'hivern buscant enmig de la fredor d'uns carrers centroeuropeus que no aconsegueixes situar, un cos anònim que et doni un xic d'escalfor, que quan em tenies al costat, vas refusar inflada de vanitat. Amant entre les amants, dona entre les dones, espero que trobis en la humitat d'aquesta Praga fantasmagòrica, tots els elements que t'ajudin a completar el puzzle de la teva existència on hi figura el perfil del meu rostre amagat. Fins aviat.