Els llibres que vaig salvar del foc

Els llibres reposen presos a les taules de la biblioteca a mercé de la mirada dels inquisidors, que decidiran quins formaran part de la remodelació de l'espai bibliotecari i quins alimentaran una foguera que gaudirà de la felicitat de l'ignorant. Vaig donant voltes per les taules. M'agobia veure tant de llibre acumulat perquè la informació es solapa i no saps per on començar, sabent que els llibres que tu triis es salvaran de la crema. Mira, mira, i tornar a mirar. El quadern gris de Pla. Un recull dels millors poemes de Verdaguer. Una novel.la de Rafael Sánchez Mazas que servirá per reinvidicar la necessitat d'estudi de la literatura feixista de la Espanya dels 40, uns autors que van crear les seves obres a l'aixopluc d'un silenci totalitari. Unes cartas marruecas de Cadalso que tristament són, 300 anys després, descaradament actuals. I sobretot, un exemplar del Quijote que tenia com a funció, tornar el favor que ens va fer Alonso Quijano quan va salvar el Tirant lo blanc de les flames cavallaresques. En fi, mentre poso els llibres a una estanteria dedicada als que nosaltres, els lectors inefables, decidim salvar, em sento poderós, com si una part del destí de la literatura estigués a les meves mans, com si l'eco trencat del vells poeta m'agraís amb un sonet sense rima que hagués posat al meu gra de sorra a dins el desert àrid de les lletres eternes.