Un cadàver a la nevera

Botiga d'electromèstics Miró del carrer Joan Maragall de Girona. Dissabte el matí. Anem mirant neveres amb la Maite per emplenar la cuina de la nostra nova llar vilablarenca. Demanem consell a la dependenta. Li demano una nevera gran perquè necessito espai per poder mantenir les parts del cos dels cadàvers que mato els cap de setmana al temps de lleure. La Maite riu tranquil.lament, la dependenta un xic cohibida, suposo que forçada per intentar vendre'm la nevera Siemens, que refuso inmediatament perquè anys enrera havia patrocinat el Madrid. Li explico que a casa tenim vetat Siemens, Teka i Zanussi per haver tingut contactes directes amb l'enemic a batre. Continua forçant un somriure pensant que sóc extrany. Tornant als cadàvers li dic que ja pot anar rient que si demà surt el telenotícies que m'han enganxat i han trobat tots els morts que guardo a la nevera, es cagarà a les calces pensant que aquest criminal, el dia anterior havia estat a la seva botiga simulant una vida normal i comprant una nevera ample per poder facilitar la seva feina. El seu somriure forçat s'excedeix dient allò de que bé que t'ho has de passar amb ell a casa, referint-se a la meva dona que ja passava de mi i mirava si l'espai de la nevera estava ben aprofitat. La depedenta va seguir la venda com espantada, segurament perquè per un moment li va passar pel cap que realment tingués l'assassí de la nevera comprant a la seva botiga. Finalment, i després de poc pensar, en vàrem comprar un de Balay, més que res perquè les demés que tenien havien patrocinat el seu dia el Madrid.