Remei d'un desamor

Quan la relació és va podrint abans de començar a massegar-se, quan les ferides inicien en silenci un lent procés de desagnar l'afecte i la confiança, quan els retrets és la única forma d'establir una conversa on els dos es sentint en un espai còmode, quan les mirades s'eviten per intentar amagar a l'altre la indiferència que hi ha dins teu a l'hora de plantejar-te deixar-ho estar, quan la rutina dels petits gestos ha esdevingut una costum traïdora on només hi té el lloc un silenci semblant al d'un camp de batalla ple de cadàvers anònims, just en aquest moment, quan l'amor resta emboirat i només pots veure la part negativa d'una història que havia de ser diferent a les altres, és just aquell instant que entra el One step up del Bruce Springsteen a la teva vida.

Primer de tot l'arpeig nostàlgic de l'inici que va amb la línia d'un majestuós Tunnel of love on les històries d'amor i desamor es van barrejant sense saber molt bé on acaba una i comença l'altre, llavors ja ve la seva veu amb un timbre escèptic, com quedant-se a fora de la història del trencament, totalment extern a aquella llar de foc que no aconsegueix trencar l'ambient glaçat d'una família que s'ha convertit en un conjunt d'èssers individuals que viuen en un mateix sostre, com deia el Sabina, cada vez más tu y cada vez más yo, sin rastro de nosotros. I és en aquest moment, quan estiguis al mig de l'èxtasis springstinià, que decidiràs que val la pena tornar-hi, que val la pena arriscar-se a perdre si a l'horitzó hi resta una petita espurna que sembla ser una petjada esborrada de la victòria.