Tan alta vida espero

Poques vegades em ve de gust de parlar de la meva vida personal al blog a no ser que sigui per inventar-me un èxit i un fracàs i alimentar la llegenda sobre el personatge. Però avui faré una excepció que val molt la pena: Ara mateix, 1 d'agost del 2009 a les 00.02, fa exactament cinc hores i mitja que sóc casat amb la Maite, la noieta de la foto que està a davant del London Eye mirant atentament que l'anglès ebri que ens feia la foto no marxés corrents amb la càmara. Per això, podem dir que la pastanaga verda ha trobat el seu carbassó blau...
Com podeu entendre no he deixat el banquet per poder escriure el post, no vull ser víctima del divorci express, sinó que aquest article és l'inici d''una parada definida fins el 12 d'agost perquè a pesar que estaré practicament un mes fora per les dues etapes de la lluna de mel, la primera a New York fins a mitjans d'agost, i la segona, a Itàlia fins a final de mes, i que segurament, estimats lectors començareu les vacances blogueres avui mateix, vull que La Pastanaga Verda segueixi la seva activitat després d'aquestes petites vacances de deu dies Així doncs, per celebrar aquest casori que m'afecta directament i donarà llum a la família Bayer-Domingo, us penjo la cançoneta que vaig escriure expressament pel dia i ara mateix dec estar interpretant enmig del banquet. Fins aviat!!
TAN ALTA VIDA ESPERO
Una mañana a las once de la noche, año triunfal, Sepultado en la sombra de tu vil amistad, Resucité para volver a morir el tercer día, Mientras un ángel escupía mis deseos de mocedad. Mi cadáver vivo en tus manos, escultoras de un feliz más acá, Pedía a gritos la presencia de un notario sin notoriedad, Para dar duda de que el deseo, las noches de febrero, Seduce sin quimeras la piel de la impúdica realidad. Prendido por ti, brown eyed girl, Collarín andante y economista calcutiana, Tu amor incivilizado hipoteca mi infelicidad, te comentaba, Entre un sex-shop de Nyon y unas lámparas vencidas por la oscuridad. Ingresado por adicción neurótica al bromuro, Murmuras en la sala de la Clínica Cupido unos versos de Ojalá, Sabina somos todos pero Silvio los dos, Mientras el eco incorrupto de tu patrona nos recita “Tan alta vida espero que muero porque te vas.” Un tarde invernal de junio, año de la victoria, Dejaste las lisonjas de tus pretendientes ecuestres, Perdiéndote por Portobello, La Concha, el Raval, Olvidando la lívida compañía de tu esbelta soledad. Prendida por un Sandino catalán aburguesado, Absentista de religión y pietista en alcohol, Tu amor incivilizado hipoteca mi infelicidad, me confesabas, Entre las rendijas de un confesionario vacío de culpabilidad.. Ingresada por adicción voluntaria a mis laureles, Murmuro en la sala de la Clínica Apolo unos versos llamándola soledad, Silvio somos todos pero Sabina los dos, Mientras el eco hippie de mi patrón nos recita “Él me dijo que tu fueras mi loco en este mundo de falsas felicidad” Te invito a menospreciar las noches de mucho ruido y pocas nueces Por un matrimonio despeñado por la sin mesura de la mocedad, Entraremos a Roma por la puerta de Atila, Marco Antonio y Cleopatra, Dejando la vulgaridad y la rutina para los guardianes de la amoralidad. Ingresaremos por adicción voluntaria a nuestra almas, No murmuraremos nada en los lavabos de una clínica abandonada, Solo dos miradas y ambos suspiros, Mientras la voz rota de un Bruce exhausto nos recuerda, “It’s a town full of losers, and we’re pulling out of here to win”

Comentaris

Totti Bayer ha dit…
Sou els millors!!Va ser un gran casament!!
Bon viatge!
Sergi d'Assís ha dit…
Que sigueu ben feliços!! Us ho desitjo des de ben a prop del London Eye!
Frank Bayer ha dit…
Sergi, moltes gràcies pels desitjos!! El teu blog ens ajudarà a crèixer com a família!!

Totti, i tu un gran padrí!!! Gràcies trempat!!!
Olga i Eugeni ha dit…
Moltes felicitats i esperem que sigueu tant feliços com el sentiment que transmeteu aquests primers dies! sereu una família magnífica i esperem compartir molts moments amb vosaltres! Us estimem molt! Familia Domingo-Casas...

Va ser un gran dia...ple de moments i de moltes rialles. Sou genials família Bayer-Domingo! Petonets
Jean-Paul MUTEBA ha dit…
Estimat Frank:

No podeu imaginar la meva alegria de veure't casat. Que puc esperar sinó que la
Maite i tu sigueu feliços cada moment de la vostra vida. És per això que te
encomana la cançó "I
swear
" d'un grup americà (de la meva enfancia) All For One. Les
paraules que més m'agraden són "For better or worse, Till death do us part. I'll
love you with every beat of my heart." (Per bé o per mal, fins que la mort ens
separi. Jo t'estimo amb cada batec del meu cor).

El teu amic africà amb el seu pobre català.

Jean-Paul
Joan ha dit…
Moooltes felicitats parelleta... A veure si a la tornada fem l'esmorzar pendent!!!!!! Visca les verdures combinades... Visca l'horta catalana... A veure quan arriba la carn d'olla, que tanta verdura m'està alterant l'enteniment.
Frank Bayer ha dit…
Trempats!!! Quina il.lusio!! El teclat yankee no te accents!! Contesto amb mes calma quan tornem de NYC!!! Merci per felicitacions!!! Fins daqui poc!!
Toni Cassany ha dit…
Per fi m'he donat un bany de blocs. Portava dies fora sense TV, ni Internet ni res semblant. Ha estat una oxigenació necessària, us ho podeu creure. Fank, el teu casament el recordaré temps. Vam disfrutar molt. L'altra dia, tornant de Tarragona, sentíem el CD que ens vas regalar als convidats. Era de nit. tothom mig dormia. Vaig posar la ca´nçó aquella del ritme que picàvem de mans al teu casament, ja no sé com es diu. Tothom al cotse es va animar. Llavors vàrem posar la número 19 fins a 5 vegades perquè se'ns ha convertit en l'himne de les vacances a Tarrogona. O sigui que ja veus que he pensat molt i molt en tu i la Maite. Espero que sigueu molt feliços i estigueu gaudint al 100% d'aquesta nova identitat que teniu. Una forta abraçada!!!!!
Anònim ha dit…
1- Moltes felicitats i bon viatge!!!!!
2- Crec que era la 17, la de Los Secretos.
3- M'encanta el disc!!
Frank Bayer ha dit…
Toni i Quim, quina alegria sentir això del casament i del cd, que per cert, fou escollit amb molta calma!!! M'en alegro que us agradi perquè resumeix tot plegat una mica el que ha estat i serà la relació!!! Ja vàrem arribar a fotre merder el dia del casament,eh?? Buf!!
Jean-Paul, quina alegria saber de tu, de veritat que no t'esperava!! Aviat et caurà un correu meu!!
Camaleó, quan tornis per terres catalanes, avisa!! Guapo!!!

Entrades populars