817: La caiguda del mite
817. No he quedat el 817, portava el 817 i m'he hagut de retirar per uns problemes musculars després de liderar la cursa per la part del darrera durant els primers 4km. Lance Armstrong, Michael Jordan, Michael Schummacher, Diego Armando Maradona... tots ells varen intentar en un moment o altre tornar a ser uns referents mundials i tots ells no varen aconseguir reassaborir els llorers de la victòria. M'ha passat el mateix. Quinze anys després he tornat a fer la cursa del Carrer Nou i les expectatives no s'han acomplert per culpa d'un bessó que anava pujant i baixant com una muntanya russa. Jo ho he intentat, he apretat les dents i he lluitat contra totes les adversitats, però quan he vist el cotxe escombra que em pitava perquè m'apartés he pensat que era el moment de deixar-ho, amb elegància, de la mateixa manera que Miguel Induraín va baixar de la bicicleta aquella etapa dels Pirineus després d'haver guanyat cinc Tours consecutius. L'afició no em pot retreure res, no estava preparat i la vida d'excesos que porto no era la millor manera de lluitar pel podi però ho he intentat, he estat al peu del canó amb el meu Sancho Panza que li he dit que m'abandonés al metre 51 perquè ja veia que la cosa aniria malament. Ni tant sols la imatge de l'Anna Pagans a dalt d'una tarima aplaudint-me ha servit perquè el mite pogués ressucitar de les cendres. La bala de Girona s'ha apagat al kilòmetre 4.
PD: Aquest post intenta avançar-se a tota aquella gent que m'acollonarà d'aquí al 2056 perquè no he estat capaç d'acabar la cursa.
Comentaris
Felicitats, tot i la retirada. Ara pots preparar la Sant Silvestre.
Ets un valent agosserat.
Salut i ànims!
Un amic del Camaleó.
...si encara no tens agulletes, és clar!
La teva entrega serà un exemple per a les futures generacions.
Córrer al teu costat, mentre bufaves sense parar (Com si estiguessis patint un atac de cor) i ens avançaven els jubilats, serà un record que m'emportaré a la tomba.
Gràcies per animar-me a seguir la cursa sol.
ps: tant vas durar, de debó?
Sancho Panza (vaig acabar fent 52 min 05 seg. Els dos primers km, al teu costat, vaig trigar 30 min. Llavors vaig recuperar una miqueta....)
Marc, si tenies esperances amb mi vol dir que fa temps que no ens veiem...M'ha fet molta il.lusió que parlis de la cursa de Sant Silvestre perquè és el pròxim repte que tinc!!
Ferran, no siguis mentider, la teva vida boletaire no té res a veure amb la teva capacitat per fer la cursa... que et conec!!!
Olga, sort en tinc de la familia i de les meves germanes polítiques!! Gràcies, m'anima veure que algú creu amb mi!!
Xupi, gràcies per creure amb mi, quan baixi dels 30 minuts a la cursa de l'any que ve anirà dedicat a tu!!
Amic del camaleó!!Sergi!! M'agrada la teva sinceritat i la valoro,de veritat! Ens trobem en un altre esmorzar ben aviat!
Rafel, brillant lo de les agulletes, sobretot perquè en tinc...
Jaume, tens menys credibilitat que en Montilla dient que no reditarà el tripartit... sense comentaris!!!
Gràcies a tots pel suport!!
De totes maneres et vull felicitar perquè ets millor que en Schumi, el pelusa i tota aquesta penya, perquè ells són uns orgullosos i no admeten els seus fracassos i tu tens una capacitat de riure’t de tu mateix increïble i això et fa ser molt gran!!! de debò!!!
Has pensat a passar-te al golf? jo ja ho he fet. És un esport més tranquil i pots anar fent-la petar amb el company i de pas arreglar el món en plan Cruyff i Reixach.
En fi, cuida’t, una carrera de fons és un exercici intens, i ara que seràs pare tampoc és plan que t’agafi un ictus com al Marichalar i et quedis mig zumbat.
Repeteixo, molt bò aquest article, junt amb els d”intentant fer footing” (1a i 2a part) formen una trilogia digna d’entrar als greatest hits de la pastanaga 2010.