Croquetes daneses

Es movia com si jugués amb smoking, sense estridències, els plecs de la roba es doblegaven lentament mentre la pilota passava amb pocs milèsimes d'un peu a l'altra creant la famosa croqueta que va tenir encandilada al Camp Nou durant cinc temporades. El danés del somriure tímid, de les assistències de dibuixos animats, posava al toc de qualitat celestial entre l'instint primitiu d'Stoichkov i la potència calculada de Koeman. La fredor nòrdica l'ajudava a marcar el tempo perfecte per unir el mig del camp on un jove Guardiola jugava a un toc, i la davantera que esperava la seva assistència per quedar-se sols davant el porter. Laudrup, amb la seva elegància, ens va ensenyar als nens que jugàvem al pati a ser el Dream Team, que també es pot còrrer sense perdre l'estil, que un gentleman també té lloc en un camp on vint-i-dos homes amb calçotets van darrera una pilota.

Però la història es va trencar, Laudrup ens va ensenyar que estimar fa mal, i va marxar al Madrid entrenat per Jorge Valdano que va guanyar 5 a 0 al Barça al Bernábeu. Jo era petit però no era tonto, tenia dotze anys, i recordo que el dia que Laudrup va tornar el Camp Nou, el vaig insultar des de la cuina de casa meva amb un crit d'histèria. El meu pare em va dir que em tranquil.litzés, jo avergonyit i mig plorant, li vaig dir que no entenia perquè havia anat el Madrid. Avui torna al Camp Nou per enèssima vegada, i us prometo, que des de la sala d'estar de casa meva, quan apareixi Laudrup per la televisió, em posaré dempeus i l'aplaudiré.