Escena domèstica

Como un ladrón debajo de la falda de alguna de cuya nombre ahora no me puedo acordar. Entro a casa després de quatre hores d'avaluació i el primer que sento són les cordes de la guitarra de Sabina acompanyant en silenci la veu esquerdada de l'andalús cantant a aquelles dones perdudes pel camí de la vida. Fantàstic. No es pot demanar més. Tanco la porta lentament perquè a cada moviment noto com la musculatura es queixa pel sobreesforç d'ahir al matí. De fet, a pesar dels atacs desaforats que he rebut, avui alguns especialistes en el tema m'han examinat i han comprovat com pateixo una greu sobrecàrrega a la musculatura tibial i al soli, fet que m'impedia còrrer al màxim rendiment (tranquil, fins aquest matí jo tampoc sabia on tenia el soli). Doncs, com deia, a pesar dels atacs excel.lent disfressats en un post teòricament inofensiu, el dolor és real i per tant, he hagut de tancar la porta amb parsimònia, examinant quin era el panorama que hi havia un cop arribat a casa, i quan he vist que l'escena domèstica estava acompanyada per una cançó que parla del temps, del saber aprofitar el dia a dia per sobreviure el demà, he pensat que la vida és un regal, això si, amb una bomba a dins que no saps quan explotarà.

Comentaris

txeiks ha dit…
El problema no és l'avaluació sinó la ressaca de la cursa del carrer nou! Ànims crack!

Entrades populars