El referent penjat a casa

El tenim posat a l'entrada, com un déu profà, com un símbol protector de la llar, del pas a pas, de la humilitat, de valorar a l'altra pel que és, del anar treballant al dia a dia per recollir el fruït a llarg termini, de les novel.les de Trueba i la paraula afilada per convèncer al proxim que els merits s'han de guanyar de manera continuada i que no pots viure d'allò que vas aconseguir fa uns anys. Ell és un referent, no perquè no tingui defectes, sinó perquè sap que les limitacions que tenim com a persones ens obliga a treure l'esforç i la voluntat per arribar allà on volem, no només amb la feina, sinó amb la família, amb la gent que estimes.

Per això el vàrem posar a l'entrada, perquè ens semblava que era una bona manera de sortir de casa amb la moral ben alta, amb l'ànim ben optimista sabent que moltes de les direccions on ens porta la vida venen marcades per nosaltres.

PD: La foto no és la que he penjat, però no he trobat la que tenim a sota les libèlules.