Un refredat de tardor

El nas raja i els calfreds acompanyen petites puntes de calor. Aquella classe d'anglès de 20 alumnes sembla una aula de 40 histèrics buscant-me el punt feble perquè tregui la bandera blanca. Ells estant en silenci però l'enèssim costipat d'aquesta tardor invernal fa que la quietud sigui sorollosa, la calma, molesta, i dues converses solapades, un guirigall difícil de suportar sense una taronjada tèbia on rècorrer.
Utilitzo coll alt perquè l'estornell em menteixi dient que semblo en Cortázar i per protegir el meu coll d'un aire fred que em dóna gust, que em regala la necessitat de trobar la calidesa en un relat de Carver sobre un fotògraf sense braços que va buscant instantànies de cases mig abandonades per vendre la imatge a alguna persona desemparada. La fred té la sequedat d'un conte de Carver o d'aquella frase perduda en un relat de Julian Barnes que deia allò que Florència, sense tu, no seria Florència, i els que no sabem llegir en els versos de la fred, ens acabem costipant una i altra vegada. Perdó, haig de parar d'escriure perquè el nas em torna a rajar.

Comentaris

Entrades populars