Els seductors de Castellet

Sacristán, Barral, Ferrater, Fuster, Comín i Moix. Aquestes sis personalitats provinents del món artístic i intel.lectual que estaven a darrera les trinxeres de la lluita silenciosa contra el Franquisme són els escollits per Josep Maria Castellet a l'hora de donar la segona part dels Escenaris de la Memòria titulat aquesta vegada Seductores, ilustrados y visionarios. La primera gran virtut de Castellet és explicar les seves pròpies vivències com a pal de paller del món literari contrari al règim, utilitzant la vida dels altres, on ell sempre apareix present com a personatge secundari amb una incidència a l'acció propia del protagonista. La segona virtut és la falta d'idealització d'aquests sis homes que els unia amb ella una forta amistat. Castellet no fa un exercici d'apologia a una actitud per justificar unes idees, al contrari, dóna mèrits (molt ben repartits per cert) a aquells que varen treure la destral per poder trencar el silenci de la censura, però a l'hora pot criticar la manera de pensar d'uns anys on moltes vegades s'anava a l'altra extrem per poder diferenciar-te completament de l'animal que tenies a davant. De fet, ell mateix explica perfectament al llibre com la seva amistat amb Sacristán es converteix en una relació de cordialitat quan el filòsof abraça el dogmatisme total del comunisme soviètic.

En fi, una vegada més, després dels assajos de Pla, Espriu, la seva primera radiografia d'escriptors que he citat abans, Els escenaris de la memòria i la publicació del seu dietari de l'any 1973 quan estava inmers en l'estudi de l'obra de Pla, Castellet ens regala (perquè crec que això és un regal), una radiografia passada per la seva escriptura directa, d'uns personatges amb una personalitat i un trets identitaris molts forts que moltes vegades poden caure en la reducció, i que llegin el llibre, els veus amb tota la seva amplitud humana. Gràcies Mestre!