2n ESO C

Lloc on el silenci monacal és un estat utòpic, sempre hi ha la sensació que la tranquil.litat és una bomba traïdora encesa per les hormones adolescents que pot explotar en qualsevol moment. Les veus van relliscant a ritme de suspesos de mates i de complements del nom perfectament estructurats en un arbre amb mil ramificacions, metàfores dels destins que estan amagats darrera unes mentalitats més preocupades en com sortir al balcó d'amagat que vestir la societat del demà.

Ells, els subjectes camulfats darrera la personalitat forta d'un tutor amb estètica comunista i mentalitat críptica, viuen aquells anys on tot és important i immediat, on la felicitat és viscuda breument però amb una intensitat desbordant, on tot allò que és nou té valor pel simple fet de ser descobert. Ells, els actors del circ, són els protagonistes del dia, els noms apuntats amb sang docent al full de dia, els agraïments gratuïts que els adults perden per por de mostrar els sentiments amb massa naturalitat, el ressentiment nul d'aquell que es sent corretgit però estimat.

PD: No us penseu que això ho escriuria cada dia, un dia, després d'una emprenyada d'aquells que baixen tot el santoral catòlic i musulmà (tenen santoral?) escriuré quelcom més espontani...