Desproporció mediàtica

No entenc la importància mediàtica que es dóna als grups de jo no t'espero, ni la reacció enfurismada de molts catòlics quan parlen d'ells. Tothom té dret a expressar la seva opinió i si ells estan en desacord amb la visita del Papa, doncs cap problema, mentre no faltin al respecte, m'agrada que puguem estar en una societat que doni via lliure a que tothom es pugui expressar. Ara, el que no entenc, és l'atenció que els mitjans de comunicació donen a aquests grups. Ahir mateix, una televisió privada va estar un minut cobrint la notícia de trenta persones que feien un ball amb una coreografia ben feta, tot s'ha de dir, per mostrar el seu rebuig a la visita de Benet XVI a Barcelona. No ho entenc. Jo arribo a muntar una manifestació amb trenta amics queixant-me de qualsevol fet del qual no estic d'acord i no em foten ni cas, ara, a aquesta gent els hi donen un minut de televisió i es dóna la sensació que hi ha una bona part de la societat catalana contraris al Papa. No ens equivoquem, no ens hem d'indignar perquè hi hagi gent contrària a la visita del Papa, en tenen tot el dret, només faltaria, i hem de donar gràcies que ho puguin dir obertament, el que no és just és que mediàticament se'ls hi doni una força que no tenen, més que res perquè la dictadura del progressisme així ho marca.

Comentaris

Toni Cassany ha dit…
Als mitjans de comunicació no els interessa reflectir la realitat. Els interessa només allò que faci aixecar el cap dels espectadors, és a dir, el que és interessant per a molts. I només és interessant allò que se surt del normal, com més sortit, millor. No estaria malament fer una revisió a fons de la feina periodística. M'ha encantat el teu post, Frank. Hi estic d'acord en tot, tot, tot.
Iron ha dit…
Els mitjans que tu esmentes fan una tasca caritativa amb aquesta gent, els hi sonen els mocs. Pensa que són els únics que els hi fan cas. Quan van voler organtitzar l’acte a la plaça St.Jaume van demanar a l’ajuntament que els hi muntés una tarima i el consistori els hi va dir que si la volien que se la paguessin ells (pensa que aquí barna posen tarima a tothom que vol ballar una jota per exemple). L’alcalde edicta un bàndol municipal donant la benviguda al Papa, el President de la Generalitat fa el mateix. Totes les autoritats, suposadament d’esquerres i que haurien d’estar amb ells, els han “traït”; viuen en una ciutat on el monument més important és una església (ara basílica). En fi, que la vida d’un ateu recalcitrant ha d’haver estat molt dura aquests darrers dies. De totes maneres si no volien veure el papa podien haver fet com en Zapatero, anar-se’n a l’Afganistan, i ja de pas que s’hi quedin que allà gairebé no hi han esglésies ni capellans, se sentiran més a gust i potser fins i tot se’ls hi curi l’al.lèrgia.
Toniiii: salutacions cordials!!
txeiks ha dit…
D'un balcó del carrer Marina on hi havia un "jo no t'espero" hi havia un d'aquests ateus recalcitrants mirant l'espectacle.
La gentada aplegada al carrer li va començar a cridar: no es veritat, tu també l'esperes!...
Boníssim el post i boníssim l'afegitó de l'Iron.
Frank Bayer ha dit…
Fantàstics els tres comentaris!!! De veritat!!!

Entrades populars