Protegint els mites

Porto una setmana amb el Riña de gatos de l'Eduardo Mendoza a sobre la taula sense poder-lo llegir, primer per falta de temps, i després, per una migranya nova i traïdora que també m'ha impedit escriure al blog, corretgir exàmens, o ser simpàtic. Per una vegada que hi ha un Planeta que m'ilusiona, i mira, porta uns dies fent companyia al Joan Sales sustituïnt al buit deixat pels contes amargs de Carver. Sincerament, i encara que sembli extrany, penso que aquesta situació és perillosa perquè està alimentant dins meu el desig de començar a llegir sense pausa, de la mateixa manera que espero demà l'arribada del documental The Promise que detalla la gravació d'un dels grans treballs del Bruce, Darkness on the edge of town, acompanyat d'un cd amb vint cançons inèdites.

En fi, us explico aquesta situació perquè moltes vegades no és bo crear-se masses expectatives, més que res perquè com més gran és la il.lusió, menys acaba omplint l'espai preparat per assimilar aquesta experiència que havia de ser la llet i un cop viscuda, ens sembla que està bé però que tampoc n'hi havia per tant. En certa manera, perquè s'entengui millor, és com els partits del Madrid, si és el minut 90 i està empatant, no t'emocionis, si no és els vuitens de la Champions, tranquil que acabaran guanyant. Així doncs, intentaré fer un esforç i disminuir la il.lusió posada en el llibre de Mendoza i en el disc d'en Bruce, més que res perquè m'asseguro que no em decepcionaran, un sentiment que mai podria acceptar venint d'obres seves.