Persones amb un parell

Ells no es coneixien de res i tampoc sabien qui era jo, però Girona és molt indiscreta, tu saps la vida de les persones sense que elles sapiguen qui ets tu. Jo estava parat amb el cotxe en un semàfor i ells es varen creuar al pas de vianants sense ni tant sols mirar-se. Ella portava a la mà un vestit de núvia recent sortit de la tintoreria. La seva filla s'havia casat feia dos mesos i ja s'havia separat perquè el seu marit en tenia una altra. D'altra banda, ell tenia un fill que s'havia suïcidat a la presó ja feia uns deu anys després de ser detingut per diferents atracaments amb arma de forc a prostíbuls de la comarca. Jo els vaig mirar fixament, mai m'hagués pensat veure'ls tots dos passar un al costat de l'altra, i fou llavors on vaig pensar que eren d'aquelles persones que la vida els hi ha enviat una circumstància difícil el primer cas, horrible al segon, i que per tirar endavant han hagut de deixar de banda totes les teories sobre com viure, tots els plans que tenies pensat, i fotre-hi un parell de collons, tant sols un parell de collons. El semàfor es va posar verd, els vaig deixar enrera i vaig anar camí cap a casa pensant que és molt bo que no sàpiguem les històries dels altres, més que res perquè sempre aniríem a dormir sentint-nos una merda.

Comentaris

Urko ha dit…
Frank, de vegades ho fas molt bé!!(tot i que podries fer les frases un pèl més curtes...)
Records
Iron ha dit…
És bò que no sapiguem les històries dels altres perquè així ens les podem inventar. A la peli “wonder boys” (basada en una novel.la de Michael Chabon) hi ha una escena en un restaurant on el protagonista, un escriptor, juga amb el seu editor a veure qui s’inventa la millor història sobre la vida del paio que seu a la taula del costat.
Secundo això de les “frases més curtes”, estic segur que ja t’ho han dit. Més que res perquè quan siguis un autor de referència en català i els de sel.lectivitat hagin de triar entre un text teu i el d’un altre a tu no et triarà ningú. I si algú cau en l’error d’endinsar-se en el teu parragraf i perdre’s entre les subordinades causals, concessives i consecutives, de ben segur que el suspendran, no arribara a la nota de tall desitjada, li arruinaràs la vida i et perseguirà per tot Girona per fotre’t les protasis i les apofisis pel cul.
En fi, a veure si moderes una mica aquest vici teu de la subordinació, no em val que em diguis "jo controlo", perquè no ho fas i això no ven, el que venen son frases curtes, en plan Belen Esteban VALEEEEE?
Frank Bayer ha dit…
Urko (que bé veure't per aquí!) i Iron, estic totalment d'acord amb vosaltres, i si faig frases més curtes és perquè encara no sé escriure. Ho intento però necessito temps, sense voler em surten llargues i barroques. De veritat que m'ho proposo, i és el meu objectiu en un futur poc llunyà!! Gràcies pel consell!!

Urko, a veure si algun dia ens trobem sense voler, sempre és una alegria!!!

Iron, a veure si ens coneixem un dia, encara et devem un esmorzar a l'escola!!!

Entrades populars