Persones amb un parell

Ells no es coneixien de res i tampoc sabien qui era jo, però Girona és molt indiscreta, tu saps la vida de les persones sense que elles sapiguen qui ets tu. Jo estava parat amb el cotxe en un semàfor i ells es varen creuar al pas de vianants sense ni tant sols mirar-se. Ella portava a la mà un vestit de núvia recent sortit de la tintoreria. La seva filla s'havia casat feia dos mesos i ja s'havia separat perquè el seu marit en tenia una altra. D'altra banda, ell tenia un fill que s'havia suïcidat a la presó ja feia uns deu anys després de ser detingut per diferents atracaments amb arma de forc a prostíbuls de la comarca. Jo els vaig mirar fixament, mai m'hagués pensat veure'ls tots dos passar un al costat de l'altra, i fou llavors on vaig pensar que eren d'aquelles persones que la vida els hi ha enviat una circumstància difícil el primer cas, horrible al segon, i que per tirar endavant han hagut de deixar de banda totes les teories sobre com viure, tots els plans que tenies pensat, i fotre-hi un parell de collons, tant sols un parell de collons. El semàfor es va posar verd, els vaig deixar enrera i vaig anar camí cap a casa pensant que és molt bo que no sàpiguem les històries dels altres, més que res perquè sempre aniríem a dormir sentint-nos una merda.