Atac d'enveja a Carver

Són aspres, pessimistes, com aquella vida penjada d'un núvol que només es dedica a veure la part fosca del món, els porvernirs ofegats pels excessos existencials de la persones que han filtrejar amb el costat salvatge i no han estat capaços de palpajar-lo sense cremar-se la punta dels dits. Carver té un ull clínic per entrar a les palpentes dintre les ànimes dels que van caminant pel carrer amb el silenci del drama escrit a la pupila, i a més, fet que té més mèrit, els despulla amb un llenguatge pròxim, perquè la història del protagonista surti a la llum sense ornaments que el dissimulin. Quina enveja quan llegeixo a Carver! Tinc un sentiment semblant amb Mendoza, Delibes, Pàmies o Monzó, són genials perquè són senzills, perquè tenen la capacitat de treballar el llenguatge fins la sacietat i deixar-lo pur, buit de barroquismes, lluny de les acadèmies mortes i pròxim al lector. Per això, quan estic davant un relat breu de Carver tinc dues depressions instantànies, primer per la visió tràgica de la persona, i segon, perquè em sembla impossible arribar a escriure com ell. Llavors, quan tanco el llibre, faig com els seus protagonistes, agafo una ampolla de whisky de garrafó i bec per costum, perquè amb el temps, ha arribat a ser la forma més directa i fàcil d'oblidar.

Comentaris

Kasal ha dit…
Quina raó que tens. Fa molts anys que llegeixo Carver i a casa hi ha tot el que està traduït en idiomes ibèrics. Per mi Carver és entrar de ple en una peli independent americana, on camino per un carrer d'un poblet d'Arizona on em creuo amb pick ups i desferres humanes vençudes per la soledat, l'alcohol o el mal d'amors. Carver és l'amèrica profunda, l'amèrica del cómic underground, l'amèrica que viu a l'extraradi de Beverly Hills, el que per nosaltres seria Cornellà de Llobregat o Vallecas.
Potser necessitem un Carver català que es passegi per les zones devastades de la nostra geografia i ens parli de pagesos alcohòlics, de modernillos fracassats, de regidors socialistes desencantats fumant-se el carnet del partit sota un pont ruinós.
La gracia de Carver també és que et fa veure que hi ha humans més fotuts que nosaltres i que l'ésser humà pot caure molt avall. Això si, sense perdre l'essència i amb un bri d'esperança.

Entrades populars