Finalment, un pis que val la pena

Aquesta zona diàfana és útil perquè dóna profunditat al pis i regala una sensació d'amplitud. D'altra banda, el distribuïdor és un espai perfecte per posar amaris fets a mida que et poden treure d'un moment complicat quan necessitis més espai. Els banys són d'origen (fan cagar, penses sense dir-ho) però com podeu veure estan molt ben cuidats, els propietaris eren una parella sense fills. La cuina està reformada (perquè collons havien d'escollir aquest marbre tant lleig, ho penses però tampoc ho dius) i no cal que la toqueu, i les taques del gres, no patiu, amb una bona màquina marxaran sense cap tipus de problema. Com podeu comprovar el pis està perfecte, és a una zona on hi tens escoles (la que treballo jo no està aquí, però tampoc ho dius perquè no has de donar explicacions de qui ets), teniu supermercats (el Valvi és car) i parcs infantils (és l'últim reducte de la decadència personal d'aquell que un dia va voler canviar el món). En fi, vosaltres mateixos, jo us dic la veritat, tendim a ensenyar els pisos que nosaltres creiem que val la pena. Ahir, per exemple, em va venir un home per vendre el seu pis a un preu desorbitat i li vaig dir ben clar "o el baixes o no el poso en stock, jo crec que haig de vendre a un preu just". Per això us dic, feu-me cas, que és una bona oportunitat. Just en aquest moment, quan deia bona oportunitat, els ploms varen saltar i vàrem quedar a les fosques. Ostres, que extrany no m'havia passat mai, deu ser la tramuntana (Enmig de la foscor, mentre la dona de la immobiliària buscava tornar la llum, vaig aprofitar per tocar-li el cul a la meva dona). La visita al pis havia valgut la pena.