Because summer is here and the time is right...

Si quemaran mis huesos con las llamas del hierro, verían que grabada llevo allí tu figura. Aquests versos de Miguel Hernández no tenen res a veure amb el post que em disposo a escriure però em sembla de justícia escriure'ls per donar una mica de dignitat a la pastanaga. Comencem. Les grans cançons passen inadvertides les primeres vegades que les escoltes, són aquelles que les passes al cap d'un minut perquè no disposes de la pausa necessària per fer-las teves, per agafar-les com part de la teva identitat, com la banda sonora que secretament està parlant de tu sense que te'n adonis. Això em va passar amb la primera vegada, que vint-i-cinc anys després que el Bruce publiqués Darkness on the edge of town em vaig trobar amb el Racing in the streets.

Dylan havia dit que era la cançó que li hagués robat a Springsteen, però jo, la veritat, la trobava eclipsada pel Badlands, The Promised land, Prove it all night, Candy's room o el Darkness on the edge of town que donava títol al disc. Va ser molt més tard, quan vaig utilitzar el cd per estudiar que vaig començar a aixecar el puny amb allò del tonight, tonight, i vaig descobrir una cançó camelònica que contenia tots els extrems en ella mateixa: era nostàlgica però optimista, valenta però prudent, forta però dèbil, tendre però rebel. Ho tenia tot. Per això, mentre escrivia aquest post que t'ha de portar a escoltar la cançó, no he pogut evitar parar d'escriure, agafar el Darkness primigeni, el que no té tapa i la portada està trencada perquè la tenia enganxada amb celo a sobre el capçal del meu llit estudiantil de fusta, i posar-la a l'equip de música mentre Girona reposa en silenci esperant viure un nou demà on les penes quedin ofegades per la velocitat d'aquells que fan carreres nocturnes a espais oblidats.

Ara entendreu perquè, quan vaig anar a comprar el The Promise, les cançons de les sessions de grabació de Darkness que varen acabar a un calaix de sastre, i em vaig trobar amb una versió majestuosa del Racin' in the street, vaig haver de parar al cotxe al marge per poder degustar aquesta peça que parla en silenci de tota la meva vida.

Because summer is here and the time is right...