Per molts anys en forma de multa

Sempre he pensat que la millor manera d'acabar un aniversari que els teus t'han brindat afecte a mansalva és pagar una multa de 50 euros per haver aparcat en un lloc protegit per ves a saber què. Per això hi vàrem aparcar, perquè volíem aportar diners a les arques públiques i així col.laborar en aquest sistema de subvencionats i mantinguts, en aquest país on l'esforç és una falsedat i tothom espera rebre diners del cel perquè es creuen amb el dret de ves a saber què.

Hi havia dues càmeres de seguretat que sobre el paper salvaguardaven aquella zona de protecció on el nostre cotxe hi restava aparcat amb posat de suficiència, conscient que moltes vegades, per sentir un cert plaer has de trencar la llei. Quan vaig veure la multa, un paper fi de colló groc on hi figuraven 100 euros de penalització amb el privilegi de veure's reduït a la meitat si abonaves els diners amb un somriure socialista a una oficina bancària abans de vint dies, em vaig dirigir a les càmeres i vaig començar a deixar al llistat de greuges contra el pobre encarregat de la seguretat, un divorciat de cinquanta anys, calb, obés, i amb un Jueves mig obert a les mans, per fer-li veure que si ell es revoltava contra el sistema podríem avançar cap a un món més just. No em va fer cas. Emprenyat i feliç pel fantàstic dia que havia viscut, vaig pujar al cotxe per tornar cap a casa amb aquella multa de 100 euros (rebaixables a 50, gràcies) que em convertia en un ciutadà detestable. El dia havia estat inmillorable.