Contra Franco vivíamos mejor

Es pensen que som idiotes. De fet, un part de la juventut d'aquest país més preocupada en rebre que en donar, és certament idiota, però ells, es pensen que tots som idiotes. De la mateixa manera que hi ha els sectors nostàlgics que ens volen fer creure la pseudobondat necessària d'un règim que el miraven amb una pinça al nas però el veien com a indispensable per aixecar el país, hi ha aquells que aprofiten la seva lluita personal contra aquesta dictadura per deixar anar el discurs ideològic propi del Testimoni de Jehovà que necessita fidels per poder cobrar les comissions pertinents a finals de mes.

A veure, si tu vas deixar-te el cul a les manifestacions i a la lluita clandestina perquè Espanya pogués fruïr d'una democràcia, et farem un homenatge per la teva lluita contra la dictadura, i perquè en certa manera, vas ajudar a construïr la democràcia d'aquest país fent caure el dictador (que va morir el llit? ostres, ells no expliquen així...). Ara, la teva lluita lègitima que engrandeix la teva persona (i això no és broma), no converteix en vàlida la teva ideologia, i sobretot, no et dóna cap mena de superioritat moral envers aquells que vàrem tenir la mala sort de nèixer quan tot s'havia acabat. M'explico, si tu parles dels problemes del segle XXI no et farem més cas perquè els anys seixanta estaves contra el règim, ni quan ens diguis que som una generació consentida que ho hem tingut tot fàcil. Et respectarem i t'homenatjarem, és més, et donarem les gràcies pel que vas fer, ara, no em vinguis amb el pamflet que no sóc idiota, ja sé que vols fer servir el que vares fer per intentar convèncer a la gent del que penses, i això és trampa.