Com recuperar l'autoritat davant d'un fill? (II)

Tot això és molt fàcil de dir i difícil de fer, a més és molt lent. Exacte, recuperar la confiança i l'autoritat és lent perquè educar té aquest ritme, a poc a poc s'aconsegueixen els fruïts eterns. En fi, seguin. En segon lloc, per tenir autoritat davant el teu fill o alumne t'has de preguntar, com sóc com a persona? En qué puc millorar? No em passo el dia fent discursos de comportaments correctes i jo me'ls passo pel forro? No estaré parlant de compromís amb la família i jo, sóc el primer d'escaquejar-me? Què us penseu, que no noten el doble discurs ells o què? Són els més llestos de la casa, no en tingueu cap dubte. No els hi exigiu actituds que vosaltres no lluiteu per tenir? Si ho noten, que ho noten, ja l'heu ben vessada. Millora com a persona, posa't fites, que vegi el teu fill o alumne que ets humà, que tens defectes, que a vegades has de demanar perdó (quan autoritat es guanya amb un perdó a temps), i que diàriament t'esforces per ser millor amb ells, i sobretot que et fas teu tot el que els hi demanes a ells. Com pots demanar que siguin puntuals si sempre t'han d'esperar a tu perquè no saps acabar les feines que tens entre mans? O creus que un pare fumador pot exigir al seu fill que no fumi? Jo ho tinc clar, no pot dir res. O sigui, no tants discursos trets de llibres d'educació i més fets, demostra amb fets que els estimes i que tu, com ells, lluites per ser millor persona. Si no, no et queixis, tu pots recuperar l'autoritat. Mira, només porto set anys a l'educació, però he vist moltes famílies i les que funcionen,amb totes les seves diferències, tenen en comú només una cosa: saben treballar aquests dos paràmetres.

PD: Recorda, com menys cridis, millor. Ningú escolta el que dius, callen perquè s'espanten però no t'escolten.

PDD: I si, ja ho sé, educar és molt difícil, molt i molt, per això et necessitem.