M'he comprat un bastó

Sempre m'havia fet il.lusió i ara tinc excusa. M'he comprat un bastó marronós, allargat, de punta rodona, per poder tornar a caminar pel carrer sense por de caure. Segons els metges, la situació d'inestabilitat pot durar setmanes, per tant, podré disfrutar aquests dies per caminar com un poeta maleït, com el propietari d'un cabaret en ruïnes, com un gentleman arruïnat, com un cantautor retirat, com un aristòcrata sense escrúpuls, amb el meu bastó, el barret comprat a Montmartre,i la vestimenta marronosa de socialista franciscà segons els d'esquerres, de comunista de merda segons els de dretes.

Tot té una part positiva, i aquest imprevist de la salut em permetrà la frivolitat d'utilitzar el bastó, amb el conseqüent gust de veure les cares dels gironins quan vegin un jove barbut caminant amb pausa, a l'estil Marichalar, a mig camí entre el murmuri constant, la pena silenciada, i l'escàndol soterrat. Només et demano, que si em veus pel carrer, i això va concretament per tu, imbècil graciós, no facis la brometa de xutar el bastó perquè cauria a terra, em faria mal i després ja no podria utilitzar-lo més perquè el deixaria clavat a un forat molt concret del teu cos.