El sentit de l'humor de l'esquerra
Veient aquests últims dies certs comentaris pels blogs, declaracions de polítics, missatges d'organitzacions afines... veig que la gent d'esquerres té un greu problema segurament relacionat amb certa deficiència alimentària provocat per l'excés d'enciam, la falta de carn, i la lenta però efectiva descomposició capil.lar provocada per les colònies heterogènies de polls que habiten als seus caps: Els hi falta sentit de l'humor.
Mentre la dreta ho tendeix a frivolitzar tot i s'estan convertint en bèsties especialitzades a robar amb el.legància, l'esquerra cada dia s'està tornant més ideològica (el segle XX ja ha passat) i defensa els seus postulats pensant que tenen a les seves mans la veritat universal provocant que dogmatitzin cadascuna de les seves idees i no acceptin les opinions dels altres, i és clar, com que la veritat és sagrada no en podem fer broma no fos cas que ens tornèssim com aquests frívols de la dreta que roben com si fos el seu saber fer diari (que és veritat).
Què els hi passa a la gent d'esquerres? Doncs que els pot conèixer perquè quan hi ha qualsevol plantejament que no entra als seus esquemes, automàticament es senten agredits i comencen el discurs tòpic amb els adjectius tòpics, i defensant postulats marxistes que ni el mateix Sartre es creia. No saben parlar, es posen a la defensiva et titllen de fatxa i fan una cara tensada com si la defensa d'aquella idea els hi anés la vida. En fi, dit d'una altra manera, es comporten com adolescents, tot és blanc o negre i no accepten el gris. Sentit de l'humor, camarades, amb el sentit de l'humor ho veuríeu tot molt diferent.
PD: Quan parlo de dretes i esquerres em refereixo sempre a partits espanyols o catalans, a fora intento imaginar-me que tot és diferent.
Comentaris
L'Iron ha plegat definitivament. Hauràs de tocar algun tema més pelut per provocar-lo. Prova amb coses com Homomnis osingw profilàctics.
La veritat és que a mi me la suda el que fan o deixen de fer psoe i pp, jo sóc català, i aquests dos partits en l'únic que es posen d'acord és en impedir qualsevol avenç en el nostre autogovern. Com deia en Pujol: el pp te les clava de cara i el psoe per l'esquena.
Si a fora és així? No. Aquest estiu vaig ser a Berlin, el dia que vam anar a veure el Reichstag estavem fent cua i van repartir un llibret amb l'història del parlament i la composició actual. A davant tenia uns motxilers catalans que observant el nombre d'escons de cada partit van exclamar: “ostres, si els socialistes, verds, etc sumen! Com és que no fan un tripartit?” i jo els hi vaig contestar des de darrera “perquè això és una democràcia normal on governa el que ha guanyat les eleccions”. Més tard, a dalt a la cúpula em vaig trobar uns especimens españols. Aquests mirant el mateix llibret van dir “te has fijado que gobiernan derecha e izquierda juntos? Si esto sucediera en Ejjjpañña los nacionalistas no tendrian ningun poder de decisión” i jo li vaig etzibar “Señora, Alemania es un estado federal, aquí no hacen falta partidos nacionalistas, si algun dia Catalunya tiene la misma financiación e independencia que cualquiera de los Lands, lloraré de la emoción”
Toni, no entés aquesta idea de "barrejar-los", t'ho prometo que l'he llegit cinc vegades i no ho entés... tinc la sensació que t'haig de rebatre sense superar la nostra barrera de respecte duponiana, però no ho acabo de pillar!!!
Rafel, m'has d'explicar què tal el cine...