Llicències per demanar caritat

Sempre va bé mirar de reüll la història i veure que varen fer els nostres avantpassats gironins en temps de crisis econòmica com els presents. Estem a 1369 i la ciutat es veu completament inundada de captaires, esclaus, viudes, malalts, que busquen a les portes de les esglésies una almoïna per poder superar el mal moment i seguir vivint dignament. Solució? El bisbe va decidir legalitzar els pidolaires, d'aquesta manera tots aquells que necessitessin demanar caritat per poder viure anaven al palau episcopal on estaven fitxant i rebien una llicència per ser pidolaires, així portaven un document fitxat pel bisbe on explicaven els motius pel quals pidolaven.

Trobem viudes que tenien el fill segrestat per bandolers i demanaven diners per pagar el rescat, sarraïns alliberats que necessitaven estalvis per poder tornar a l'Imperi Otomà, voluntaris que necessitaven subvenciar un centre de leprosos, franciscans que volien aixecar un far a Salou per poder guiar els navegants, una esclava que es volia alliberar del seu amo... En fi, Girona es va convertir amb aquesta decisió episcopal de controlar els manaires la capital catalana dels captaires durant dos cents anys, i a més, tenim tots els documents intactes i podem saber tota la gent que va visitar la ciutat per trobar aixopluc enimg d'una crisis ja sigui personal o comunitària, ja que al final de l'edat mitjana ens trobem amb una situació de crisis econòmica i demogràfica preocupant. No ho sé, jo ofereixo solucions perquè no sé cap on hem d'anar...