Demagogia antipolicial

D'una banda tenim un col.lectiu nostàlgic de l'autoritat franquista que passejava pels carrers de Catalunya amb prepotència, amb l'arrogància del vencedor, fardant en tot moment de la seva lluita frontal contra tota mena d'alfabetització voluntària i que no buscava la simpatia dels ciutadants perquè eren les presses que s'havien de domar a base de cops. No enganyaven. Mai ens varen venir amb una mirada amable, i el color verd dels seus uniformes ens recordaven la uniformitat dels grans exèrcits gloriosos que dins els nostres cors no trobava res més que penombra. Avui en dia és extrany trobar alguna mostra d'aquesta espècie que gràcies a Déu està en perill d'extenció.

D'altre banda, avui en dia, podem veure com hi ha una nova casta que fa servir la seva condició d'autòctona per justificar tots els vicis adquirits de l'espècie progenitora. Volen aparentar ser gent culte que han canviat el verd militar pel blau celestial, i que han deixat l'agressivitat dels seus pares per utilitzar el diàleg. Ens enganyen. Em venen el cap aquells versos de Sau "Aquella gent que ens oprimia fa molt temps que va marxar / El pare em deia no pateixis que tard o d'hora tornaran". Encara que els que han tornat diuen ser dels nostres perquè tenen un cap que pateix la malaltia amnesicus hippiscus i que fuma marihuana entre reunions per veure si la droga calma una mica la mala llet que alguns d'ells porten a la sang. La persona, vagi de verda o blau, parli castellà o català, no deixa de ser persona i quan es troba que li han regalat l'autoritat de castigar amb tota impunitat, es converteix en un petit dictador. I si no, només cal llegir els problemes personals dels àrbritres de fúbol base que estan implícits a les targetes.

PD: Sóc conscient del pecat de generalista del post, només intento parlar amb una xic de demagogia, de la imatge que intenten donar els mossos i un 70% de la realitat. Als mossos que m'han ajudat aquest matí els hi demano disculpes, però alguna cosa no deu funcionar perquè hagi entrat el cotxe i hagi dit "Ostres, quins mossos més simpàtics!"