En contra el futbol base del Girona

L'Athletic i el Barça són segurament els dos grans exemples de com arribar a l'èxit a tavés d'una política de cantera, rebent tota mena d'elogis que no veuen la segona cara de la moneda, el costat fosc d'aquest treball, la labor de rebentar la producció de molts equips anònims de futbol base que fan una feina magistral amb els seus jugadors. Aquests dos equips que es fan petons a la solapa dient els quatre vents que són autèntics, no expliquen que per arribar a aquest èxit van recorrent el món en un cas, i un País Basc generós en l'altre, deixant totalment pelats alguns clubs, i deixant cadàvers en forma de promeses pel camí. De totes maneres, en aquest cas segurament podríem dir que la fi justifica els mitjans, i els èxits esportius d'aquests clubs amb jugadors educats futbolísticament a Lezama o a la Masia acaben justificant algunes maniobres de multinacional carregada de supèrbia.

A l'altra cara de la moneda hi trobem el Girona, un club que fa el mateix que l'Athletic a les comarques gironines, agafar els millors jugadors de cada club per poder anar pel carrer parlant de les categories que tenen a futbol base, dels èxits, del futbol que practiquen, d'aquest 4-3-3 a l'estil de Guardiola, d'un futbol de toc i una superioritat insultant envers els altres equips... La diferència entre l'Athletic i el Girona és que a la hora de la veritat, quan l'equip es troba a 2n A, no pugen cap jugador juvenil que ha estat jugant a Divisió d'Honor per reforçar la plantilla. Aquestes joves promeses que els hi han servit per mantenir categories s'acaben perdent pel camí, alimentant equips de 3a, per això em pregunto: és necessari donar pel sac als equips de les comarques si al final no acabes treient profit de cap jugador pel primer equip? Llavors, quina és la finalitat del futbol base del Girona? Poder jugar contra el Barça un cop a l'any? Sincerament, no ho entenc i ho trobo ridícul.