En contra el futbol base del Girona
L'Athletic i el Barça són segurament els dos grans exemples de com arribar a l'èxit a tavés d'una política de cantera, rebent tota mena d'elogis que no veuen la segona cara de la moneda, el costat fosc d'aquest treball, la labor de rebentar la producció de molts equips anònims de futbol base que fan una feina magistral amb els seus jugadors. Aquests dos equips que es fan petons a la solapa dient els quatre vents que són autèntics, no expliquen que per arribar a aquest èxit van recorrent el món en un cas, i un País Basc generós en l'altre, deixant totalment pelats alguns clubs, i deixant cadàvers en forma de promeses pel camí. De totes maneres, en aquest cas segurament podríem dir que la fi justifica els mitjans, i els èxits esportius d'aquests clubs amb jugadors educats futbolísticament a Lezama o a la Masia acaben justificant algunes maniobres de multinacional carregada de supèrbia.
A l'altra cara de la moneda hi trobem el Girona, un club que fa el mateix que l'Athletic a les comarques gironines, agafar els millors jugadors de cada club per poder anar pel carrer parlant de les categories que tenen a futbol base, dels èxits, del futbol que practiquen, d'aquest 4-3-3 a l'estil de Guardiola, d'un futbol de toc i una superioritat insultant envers els altres equips... La diferència entre l'Athletic i el Girona és que a la hora de la veritat, quan l'equip es troba a 2n A, no pugen cap jugador juvenil que ha estat jugant a Divisió d'Honor per reforçar la plantilla. Aquestes joves promeses que els hi han servit per mantenir categories s'acaben perdent pel camí, alimentant equips de 3a, per això em pregunto: és necessari donar pel sac als equips de les comarques si al final no acabes treient profit de cap jugador pel primer equip? Llavors, quina és la finalitat del futbol base del Girona? Poder jugar contra el Barça un cop a l'any? Sincerament, no ho entenc i ho trobo ridícul.
Comentaris
En el fons tant li fa (farem champions), però em feia força il·lusió, collons!
Si mai Catalunya s'independitza, llavors ens en planyirem d'haver-ho sacrificat tot pel gran Barça (i gran mentre funcioni com ara, perquè quan no funcioni, coneixent-ne l'afició ;)...)
Per cert, molt intel·ligent això de "País Basc generòs": quina manera d'intentar ser imparcial, no t'hi veig fent els mapes del temps de la eitb (en aquests temps de "normalidad").
Cuideu-vos tots!
Potser me passat una mica, pero es que (sort que això no forma part del cole...) dius coses sense pensar!!!! Aupa Athletic!!!!
Quim, gràcies per estar d'acord...jeje...
Urko... d'aquí una estona escric un comentari més llarg per tu, però és que se m'està cremant el sopar...
Per mi, la "filosofia" de l'Athletic és un orgull, però hem de tenir cura (els de l'Athletic) de no convertir-la en l'únic objectiu "per se". L'orgull no és jugar només amb bascos, sinó demostrar que podem fer les coses bé (i guanyar) jugant amb bascos. Igual que menjar txuletón, pebrots i sidra, és la nostra manera de viure al s.XXI, no té més. Txapela buruan, ta ibili munduan (hau da, piparrak Amerikatik ekarritakoak direla ahaztu barik!).
Per això crec que ens ha fet tant de bé la final del 2009, tot i perdre (macasum). I per això m'encanta que la Real torni a ser fort amb un estil semblant. I si el Barça juga amb nanos de tot arreu, però si els han fet ells a la Masia, i si a més són trempats, i si ho guanyen tot, se'ls ha de felicitar. Ara, l'any que vé farem champions, así que ojut Frank!!
I ara ja callo, massa es nota que he fet un dinar pesat. Apa!
Urko, per cert, deixem de parlar de futbol, encara estàs per la Pompeu,no? Espero que tot vagi de conya!! Un dia ens hauríem de veure, més que res per posar-nos el dia!! Una abraçada i gràcies per seguir passant per l'hort!! Per cert, no t'ho creuràs però avui l'Eduard Boada ha parlat de tu!!
També parla bé de la seu memòria, però això és menys impactant en un profe d'història, hehe (xiste molt dolent, ho reconec).
Segueixo a la UPF. Bé, estic al PRBB. Aquest any haig d'acabar la tesi, ja que, independentment de si peta la generalitat, se m'acaba la beca. Continuo amb aquelles històries de l'evolució dels gens associats a malalties en diferents poblacions. Finito, no pateixis.
Res tiu, molta sort en tot, un saludo a qualsevol "colega" de Bell-lloc que encara se'n recordi de mi!
Ah! I tant que em passaré per l'hortet. De tant en tant (cada cop més sovint...o no?) hi ha històries que bé s'ho valen!
Una abraçada!
pd. D'aquí poc obriré un blog de fórmula 1, ja et dire el link.