Si fos dona voldria un lladre sense pedigrí

Si fos dona no voldria espelmes a sobre la taula pampallugant al ritme de Manel, ni versos de Martí i Pol escrits ben d’hora ben d’hora al ritme d’una pel.lícula de Trueba buscant soldats perduts a Salamina, la veritat, ni tant sols anhelaria la mirada il.lustrada del lletraferit condemnat a viure a un món d’analfabets orgullosos de la seva condició. Res de res. Si fos dona abandonaria els marits responsables de verb humil per caure als braços d’amants amb dits erectes cap a l’infinit, aquells homes sense escrúpuls seguidors de la filosofia de tocador de Sade que han enterrat la ètica a un cementiri on hi descansen els cadàvers de les utopies fracassades. En el supòsit de ser dona, m’imagino el meu amant amb una mirada amenaçadora mastegant-me a cau d’orella uns versos seductors de Byron tot enaltint la seva bellesa per aconseguir el seu plaer a costa meva, amb un posat altiu propi del que defensa que el tamany no importa perquè sap, abans de començar el festival on presumirà de les seves conquestes passades, que la té petita. Ell, que s’ha passat cent vegades l’últim tango a Londres perquè té el trauma de no haver-se emportat al llit la desitjada orelluda, marxarà a primera hora del matí sense ni tant sols regalar-me un petó d’homenatge, deixant al capçal el record perenne del verb de Pessoa pronunciat per un lladre sense pedigrí. Ara, la realitat és cruel i sóc un home mediterrani, i al ser home primer i mediterrani després, em quedo amb el lector de Martí i Pol perquè és la única persona que deixaria dormir amb la meva dona sabent que només es donarien un petonet al front de bona nit, de l’altre, no puc dir el mateix, perquè tot i coneixent la lleialtat de la meva muller, segur que ho intentaria per acabar negant-ho quan els demés l’apuntessin amb el seu dit d’aura pecadora. Suposo que per això, per protegir el meu matrimoni i per allò tant català que si pinten bastos per lo menys tot quedi a casa, prefereixo en Guardiola.
Publicat al 9 esportiu el 18 d'octubre del 2011

Comentaris

Anònim ha dit…
La clínica et senta de meravella...
Frank Bayer ha dit…
Gràcies!!! Però aquest el vaig escriure a l'octubre... em trobava bé i podia caminar...

Entrades populars