Is anybody alive out there?

Quan vaig començar a escriure articles a La pastanaga verda faltava poc pel doble concert que Bruce Springsteen va oferir al Camp Nou per tancar el Magic tour per Europa. Ara, sis mesos després, tornem a tenir un altre cd del Boss, i en parlaré evitant tota crítica objectiva i deixant-me perdre pels carrers molls de la mitomania. Ja ho sé que els treballs actuals del Bruce estant lluny dels tons èpics de Born to run, Darkness or The River, i fins i tot, puc entendre que el treure un disc cada any i mig, entre gira i gira, no aconsegueix els graus de perfecció ornamentals de la dècada dels setanta. Però i què? Els fans d'en Bruce ens agrada rebre cançons noves cada any i mig de l'estil que a ell li vinguin bé, ja sigui la rockera Rising or Magic, la intimista Devils and dust o la folkòrica Seeger sessions. Al cap i a la fi, els fans d'en Bruce som afortunats perquè durant els últims set anys han caigut cinc discos nous d'estudi bastant bons, més un directe on reversiona els seus èxits. Què volem més?
Pel que fa aquest últim treball, Working on a dream, veiem un Springsteen que filtreja amb totes les variacions del pop, donant a cada cançó un toc únic. Anem des de l'enèrgica Lucky day a la épica Outlaw Pete, de la dolça d'arrel beatleniana Tomorrow never knows a l'enganxosa i comercial Suprise, surprise, o la premiada amb el Globus d'Or The Wrestler. És un disc optimista on en Bruce ens presenta cançons, allò que més sap fer. La qüestió és que tenim un bon disc i una altra gira amb la E Street Band. Només ens queda aixecar el punt mentre el profeta crida Is anybody alive out there?

Comentaris

Entrades populars