Un jardín de verdad con ranas de cartón

Mirada de sospista i arrugues profundes des d'on es filtren les misèries dels personatges de les seves novel.les, Juan Marsé ens mostra en aquest reportatge que podem trobar a l'edició de crítica de la seva obra Ronda Marsé, els paràmetres sobre els que ha construït una obra on ha aconseguit mostrar-nos l'interior de molts personatges modelats per la seva història.

Marsé ens ha mostrat la seva Barcelona, aquella ciutat lluny de ser prodigiosa i que a través de barris perifèrics desfavorits va fer crèixer la mala consciència burgesa als poetes de la generació mateixa del novelista. Però seria un error pensar que en els llibres de Marsé, els barris de la seva infància tenen el paper protagonista, ja que la centralitat de la seva obra va a l'absurditat mateixa de la vida que podem llegir en la interioritat dels seus personatges. Ara mateix em venen el cap el Pijoaparte i Teresa Serrat de Últimas tardes con Teresa, dos persones socialment oposades i amb un futur inconex que comparteixen la buidor nihilista com a pall de paller de la seva existència.

La única cosa que li puc criticar a Marsé, i encara que no és una crítica objectiva sinó totalment opinable, és el gust pel tremendismo i el pessimisme vital que transmet a cada una de les seves novel.les. Li critico perquè intento plantejar-me la vida de forma diferent, encara que d'això no en puc fer una crítica perquè és una opció com una altra. És complicat. Res més, que llegiu Últimas tardes con Teresa, no diré que val la pena perquè em quedaria curt.