La crisis és cíclica

M'ha sorprés i fascinat la història de l'edifici del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya a la ciutat de Girona, que es troba just al costat de les escales de la Catedral a la dreta (mirant des de baix). És un edifici de pedra preciós amb unes finestres en forma d'arcada i que antigament era l'edifici conegut com Pia Almoïna, que servia per donar menjar a tots els pobres de la ciutat entre els períodes del segle XII al segle XVI.
Perquè us feu una idea del grau de funcionament de l'exercici caritatiu d'aquest edifici, entre el bienni del 1347 al 1348 es varen repartir 130.000 pans de 800 grams entre el dia de Tots Sants i finals de maig, l'època de l'any on el mal temps feia baixar la feina dels jornalers i provocava que molts d'ells s'acostessin fins a Girona per buscar aquest Catalan dream que després ens varen robar els americans. Després de passar per mans d'unes monges que durant un parell de segles tingueren un internat, el 1974 hi va entrar el Col.legi d'Arquitectes de Catalunya.
Tot plegat em fa molta gràcia perquè es una mostra més de la validesa del concepte cíclic del temps que tenien els grecs. Tot torna. Ara, enlloc de dir-se Pia Almoïna, es diu Col.legi d'Arquitectes i la caritat no va de dins cap a fora, sinó de fora cap a dins, però l'edifici no deixa de ser una expressió moderna de la nostra història. Quan estigueu fent una cervesa a la terrassa de l'Arc, mireu l'edifici i penseu-hi.
PD: Aquest és el meu primer i últim article sobre la crisis.

Comentaris

Entrades populars