Caràcters futbolísitcs

De la mateixa manera que la història dels països ha influenciat de forma directe en el caràcter dels seus ciutadans, els devenirs dels clubs de futbol ha definit després d'una centúria d'existència, com són els jugadors que poden aspirar a defensar els colors d'aquest club. D'una banda trobem l'actitud imperialista i pedant que ha tingut el Reial Madrid al llarg de la seva història, certament que és agotador relacionar el club blanc amb els favors que va rebre del Franquisme, però avui en dia encara s'hi pot distingir algunes conseqüències d'aquella història passional entre Santiago Bernabéu i el General Franco: pedanteria, suficiència, manaires, guanyadors... Els exemples més flagrants són els Ramos, Gutis, Salgados... per això estic en contra que tinguin a les seves files jugadors exemplars com Casillas, Raúl o Van Nisstelroy, més que res perquè trenquen amb l'homogeneïtat idiota que arriba del president fins a l'últim jugador sortit de la cantera blanca.

En segon lloc podríem entrar a analitzar el complexe d'inferioritat històric de l'Espanyol respecte al Barça i la falta d'ambició nata dels seus jugadors. Alguns d'ells fins i tot es caguen quan han de començar una nova vida en un nou club i tornen corrents perquè els hi tornin de donar de menjar del plat que feia dues setmanes havien escopit per diners. L'Espanyol té permanentment jugadors foscos i quan n'hi ha algun que brilla es planteja l'etapa al club blanc-i-blau com un trampolí cap a fites més altes. Això és la filosofia del club, mai s'acaba de creure's a si mateix com una possibilitat d'un equip guanyador capaç de mantenir els jugadors decents que té.

I la pregunta que us deveu fer és, on està al Barça? Què el defineix com a club? Jo ho tinc molt clar, el Barça és una barreja del Madrid i l'Espanyol, té de tot, i això el fa tant agradable als ulls de tothom i desagradable a Madrid i Espanyol, perquè hi veuen una part dels seus defectes més insoportables i la part que ells envejen i frisen per tenir, aquella part que transformaria els seus defectes amb la més excelsa de les seves virtuts.

PD: Per cert, he subvencionat una campanya publicitària que anirà als busos de Barcelona i dirà "Probablament l'Espanyol baixarà a Segona, disfruta de la vida"