Tot està per fer, però no tot és possible

El dia de l'entrada d'aquest any 2009 m'he trobat en un programa de televisió aquells versos sobrevalorats d'en Martí i Pol que diuen "Tot està per fer / Tot és possible". Mireu que dic que els versos són sobrevalorats i no l'obra del poeta en si, un treball fantàstic tapat per cites d'aquelles que et treuen el pas en un casament, funeral, declaració, etc... He estat pensant amb aquests versos i recordava que havia llegit a algun lloc una reformulació d'aquests on és deia "Tot està per fer/ però no tot és possible". Portava tot el matí donant voltes intentant descobrir a quin llibre havia trobat aquesta versió del poeta de Roda de Ter.

Al final l'he trobat, es diu Els bons salvatges i és un llibre de Ferran Sáez Mateu on parla de la crisis d'identitat de l'esquerra europeu i de l'error de la idea del bon salvatge sobre el que s'han fonamentat totes les utopies d'esquerres del segle XIX i XX. Recordo que em va donar la sensació que deconstruïa amb molta elegància i un cert punt de cinisme la base del pensament d'esquerres d'aquests partits que han passat de defensar el proletari, i el quedar-se sense proletari, col.loquen arbres de Nadal ecològics, però també vaig tenir la sensació que no acabava de donar al clau sobre com construïr un model social just i alhora veraç amb la realitat antropològica de la persona. Em va faltar una segona part del llibre que m'oferís solucions. De totes maneres, estic molt d'acord amb en Ferran Sáez amb aquest "Tot està per fer/però no tot és possible". No sóc pessimista, simplement descarnadament realista.