El feliç assassinat de la Piazza del Poppolo

M'he assegut a la Piazza del Poppolo després d'haver quedat amb un molt bon amic. El menhir em queda darrera i just davant meu tinc unes de les entrades a la ciutat custiodada per Sant Maria del Poppolo, propietaria de dos Caravaggios, i un edifici de la masoneria que es troba just a la sortida de la ciutat per si la situació empitjora. Fa sol. Sona música en els auriculars, és un tema tòpic pels italians però que he redescobert després d'uns anys d'acollir-lo amb fredor, Albachiara de Vasco Rossi. Vaig llepant el gelat ignorant l'aire fred de mitja tarda que comença a portar l'essència d'una ciutat propietària del poder polític i espiritual del Vell Continent. Ignorant la tempesta de sensacions que em deixen indiferent davant un motorista que travessa la plaça aixecant roda, una adolescent amb roba de segona mà fa malaberismes amb dues antorxes enceses i en aquest moment, la meva samarreta Desigual queda atreta pel seu mocador palestí. Els pols s'atrauen, penso, mentre m'imagino un exèrcit de bàrbars entrant per la porta de la ciutat, es paren davant meu, em claven un punyal al bell mig del pit i la sang em comença a brotllar simbolizant la caiguda de l'Imperi a mans dels bàrbars. Han triat un gran moment per matar-me: Sóc feliç i he mort enamorat.

Comentaris

Rafel Fàbrega ha dit…
recupera't de la ganivetada perquè avui tenim un repte a la Devesa!!
Mons ha dit…
quina enveja de la "sana"!!!!no cal que et pregunti com ha anat el finde...
Frank Bayer ha dit…
Rafel, a veure si vinc perquè porto un "catarro" romà d'aquells que fan història...
Montse, en efecte, no cal que m'ho preguntis...jeje...
L'huomo della maschera di ferro ha dit…
Frank! Tu si que ets un bàrbar! Mira que dir-li menhir a un obelisc... L' obelisco flaminio (com és conegut aquest de la piazza del poppolo) és una mica més baix que el del Vaticà i amdbós procedeixen obviament d'Egipte.
Sempre que he anat a Roma i he visitat els Museus Vaticans no deixa de sorpendre'm la gran quantitat d'art grec, egipci i d'altres civilitzacions de l'antic orient mitjà que allà s'hi aplega. No deixa de ser curiós que una sentència del tribunal eclesíastic de la Rota ens obligui a entregar les obres d'art del Museu Diocesà de Lleida i per altra banda el Vaticà es faci l'orni a les demandes dels estats grecs i egipci perquè els hi tornin allò que consideren seu. Si les altes instàncies eclesiàstiques consideren que uns bens com els de Lleida, que van ser adquirits en legítima compravenda (no ho oblidem!), han de ser entregats a Barbastre; també haurien de instar als Museus Vaticans a tornar aquells bens que no solament no són fruit de la compravenda sinó que ho són d'un botí de guerra.
En fi Roma... quina enveja que em fas punyetero! I a sobre en bona companyia... Roma... tan caòtica, tan bruta, tant cridanera i no obstant tant encantadora i tan nostra...
Apa, cuida't “il raffreddore”, o més ben dit, que et cuidin!
Marc Cassany ha dit…
He estat 3 o 4 vegades a Itàlia però mai no he estat a Roma, la veritat és que ja toca!


Comprovació de paraules d'avui: "ressesse". Algú em vol dir alguna cosa?
Frank Bayer ha dit…
Marc, jo m'ho plantejaria si no has d'anar a passa un cap de setmana a meditar...
David, gràcies per l'aclaració!!! De totes maneres, em pensava que l'obelisc sempre portava menhirs quan anava amb l'ideafisc i l'asterisc... tens raó, la he cagada... Sobre les obres d'art de Lleida, no he llegit perquè el tema en si em fa una mica de mandra, per això no opinaré... M'ha encantat la definició que dones de Roma, la claves, sobretot amb això de tant nostra. Ho resumeix tot!!! Bueno, veig que he aconseguit fer enveja que és el que volia!!! Ja estic content!!!
Anònim ha dit…
mmmmm... no es pot afegir música als blocs? a aquest post li anirien bé tantes cançons!!! "Quanto sei bella Roma" de Venditti, "Senza Parole" també de Vasco Rossi, les clàssiques romanes populars de "La società dei magnacioni" o "Roma nun fa' la stupida", "Bella" de Jovanotti i per acabar -ineludible-"Arrivederci Roma"
è così Frank, no ti pare?
Frank Bayer ha dit…
Ara em diràs soberbi però fa dies pensava que ben parit seria que cada dia quan s'obrís el blog sonés una melodia diferent d'acord amb l'article!!!È così, capito tutto!! me piace troppo(no molto)el prosciuto ance el formagi!! Mio italiani es de macarroni!! L'Ares va de puto cul buscant les cançons!!! Per cert anònim, no vulguis fer la competència a en David Iron perquè MAI podràs arribar a la seva altura, ell és el mite!!! Gràcies per les recomenacions musicals!!!
Mons ha dit…
estic amb tu, frank, perquè la gent es posa "anonim" i no vol ensenyar qui es??? no ho entenc. El meu cas es diferent, jo no m'enpano i a vegades em surt "anonim"...jejjeje
Frank Bayer ha dit…
Montse, el teu anònim es reconeix perquè el següent missatge diu "Ei, el d'abans era meu no m'he enrecordat d'escriure el nom"!!jeje!!!

Entrades populars