Perdona Kate

Apreciada Kate,

Suposo que la vida et no et deu anar gaire bé al costat de l'alcohòlic del teu xicot, però t'escric aquesta carta perquè no vull que em tinguis com a referent de noi modèlic, perquè després la comparació amb el que tens et resultarà odiosa i seràs totalment infeliç.

T'en recordes quan ens vàrem conèixer? Estàvem al London de Barcelona acompanyats per una cançó d'Ella Fitzgerald i el fracassat del teu novio ja estava tombat a la taula seguint el ritme de la percusió amb el puny. Em vaig acostar i començares a explicar-me la teva vida entre llàgrimes que anaven desfent el sucre de la meva absenta.

Et vaig mentir. No sóc Doctor en Dret Laboral per la Universitat de Cambridge ni tinc un despatx al Passeig de Gràcia on defenso tots els treballadors que han estat injustament acomiadats per les seves empreses. Tampoc m'han proposat presentar-me per alcalde de la ciutat, ni sóc amic personal de Bruce Springsteen. Ni tant sols vaig decidir fitxar en Dani Alves pel Barça, sempre l'he trobat un gos amb cara de traïdor que deixa la defensa amb el cul enlaire a cada una de les seves incorporacions a l'atac. Vaig mentir perquè et sentissis millor, perquè et sentissis acompanyada, només durant una nit, per l'home que sempre havies somiat quan tenies catorze anys. Perdona. Sóc professor d'institut, no tinc cap càrrec enlloc, mai he sortit amb cap noia, i tinc un blog amb el nom d'una verdura que detesto i que només vaig servir com a calçador.

Espero que la vida et vagi molt bé, i desitjo de tot cor que no t'hagis apuntat a classes de català, més que res perquè després entendries la carta i segurament et cauria el món a sobre.

Una abraçada,

Frank Fitzgerald

PD: Per cert, la meva tia àvia no era l'Ella Fitzgerald, és ben bé que no en tens ni idea de qui era. Ella era negre i jo no.