Prejudicis nacionals
Els prejudicis nacionals són infinitis i d'unes conseqüències imprevisibles. Dins nostre tenim certa simpatia per persones, que sense saber si són bones o dolentes, ens les mirem amb ulls de compassió, admiració, agermanament, agraïment, despreci, soberbia, recel... I la veritat, fa molta ràbia veure com et pots arribar a portar per la sonoritat del nom del país, per un jugador de futbol que és la referència, per la història, i deixes de banda la fredor que hem de tenir per acceptar algú altra pels seus actes i no per les circumstàncies que l'envolten.
Per exemple, quan et trobes algú provinent de Burkina Faso o Alaska, els ulls se t'enlluernen d'esperança per tenir davant teu un ésser d'un país que ens sóna simpàtic pel simple fet que per nosaltres ens sembla extravagant. D'altra banda quan tens un portugués no pots evitar pensar que porta la mateix sang d'aquell que va gosar posar-se el braçalet amb les quatre barres i va seguir l'exemple de Judes, va traïr el poble escollit per unes miserables monedes de plata. De la mateixa manera que tens un islandés de seguida li parles de la referència del bacallà Osmari, jugador que segurament si fos de Bielorrússia i hagués tingut un nom d'anti-futbolista no hauria tingut les mateixes oportunitats per l'afició de can Barça. Finalment, si coneixes una noia provinent de Suècia també la tens més en compte que una que es diu xipriota, encara que físicament siguin semblants i la sueca no sàpiga llegir.
Ja ho veieu, plagats de prejudicis i ens queixem que després ens maltracten per ser d'on som, els útims cavernícoles d'una tribu que va controlar el Mediterrani perquè ens venia de gust i que començar a ensenyar que volia dir la paraula democràcia. A partir d'ara, fora prejudicis!! Per cert, hi ha algú per aquí que sigui de Trinidad y Tobago? És que sempre m'ha fet il.lusió conèixer algú que viu a un país amb dos noms, no ho sé, em cauen simpàtics...
Comentaris
T'has adonat que quan citem un personatge, normalment fem constar la nacionalitat, com si això li donés més credibilitat a la cita, com ara "en paraules del crític italià Marco Antonio Pachetone" O "segons del sociòleg anglès, d'origen txec, Keko Jones"