Desesperat i mig boig

Estic desesperat i mig boig, i ara no parla un narrador ficcional que veu un vagó ple d’homosexuals cantant el WMSA, sinó jo mateix, Frank Bayer. Desesperat perquè veig com funciona el personal, les ambicions per les que es mou, com es barallen per vertaderes tonteries, i penso que carai deuria fumar el cínic de Rousseau per inventar-se la gran mentida de l’home salvatge. Boig perquè una vegada intento actuar amb rectitud de consciència, veig com tothom em mira com un bitxo raro, i és en aquest moment, que em veig seduït pel món dels espectre causant de les angoixes nocturnes provocades pels meus minuts de meditació nocturna. Dit això, avui no tinc ganes d’inventar-me falàcies que només fan que confirmar la resposta de Sabina quan li varen preguntar perquè feia cançons: Porque la realidad, chaval, defrauda mucho. Desesperat i mig boig. Si algú em vol ajudar que em vingui a buscar-me al despatx d’idiomes de l’escola, al costat de la biblioteca, em passo les tardes perseguint un home baixet amb bigoti i amb cara de boig que intenta matar un triangle amb un ull al mig disparant una escopeta de balins rovellada. El bigotut, el triangle cíclop i jo mateix, us donarem la benvinguda al món real de la bogeria sensata.