Por las arrugas de su voz

Fa temps que vull fer un post parlant de la necessitat de tenir dins la cançó espanyola un personatge com Joaquín Sabina que faci de contrapés a tanta mediocritat que no sap enllaçar dos frases sense utilitzar les paraules "luna", "siempre", "cariño", "deseo", "piel", "libertad"... Podria parlar de la gran aportació que fa el de Úbeda a incorporar cançons dintre el nostre imaginari col.lectiu amb una coherència formal poètica que sobretot, serveix perquè els nous cantautors trobin el llistó molt alt i s'esforcin per saltar-lo, però no ho faré, deixaré que sigui ell amb un dels meus versos predilectes... No abuses de mi inspiración, no acuses a mi corazón tan maltrecho y ajado que está cerrado por derribo. Por las arrugas de mi voz se filtra la desolación de saber que estos son los últimos versos que te escribo, para decir "condios" a los dos nos sobran los motivos. Nos sobran los motivos, Joaquín Sabina