El trauma freudià dels adults

Aquest matí estava pensant amb la màquina de preservatius, perdó màquina de condons, les màquines de preservatius no existeixen, que hi havia a l'entrada dels lavabos de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i m'he sentit utilitzat. Com em tractaven quan encara tenia menys de vint anys, pesava setanta quilos i anava vestit de blanc per la universitat imitant el posat auster de Vicente Ferrer? Ho tinc clar, em tractaven com una màquina programada per cardar sempre que em vingués bé, i és clar, dintre aquest "em vingués bé" també entrava les deu del matí del dia abans d'un examen sobre el genocidi armeni, perquè qui sap, podia ser que m'agafés una suor freda i necessites anar darrera les estanteries de Dret Civil per sentir-me millor.

No parlo dels preservatius, això és un altre tema, parlo de com ens tracten els adults posats en política, com si només pensessim en menjar, dormir, cardar i veure els partits del Barça, no senyor, nosaltres no som com ells, no necessitem màquines de condons a la biblioteca perquè queda progre. Nosaltres no som quarentons fracassats que necessiten màquines a totes les cantonades perquè sempre poden plorar les seves penes sobre desconegudes amb reguts de tabac negre. No ens tracteu com vosaltres, no som com vosaltres, i és més, si algun jove vol comprar preservatius, ja sap el que és la farmàcia, no cal que ens tracteu d'imbècils i ens en foteu a la biblioteca. Recordeu: No aboqueu la merda dels vostres traumes freudians damunt nostre. Joves si, tontos no.