Llibertat d'esperit

La miro i em segueix despertant dins meu el sentiment irracionalista de tremolar davant la seva postura d’enyorança envers la llibertat que s’endevina fora la finestra. N’estic enamorat, follament enamorat dels seus pensaments, de la seva necessitat de trobar un lloc en un món que no sap per on agafar-lo, de l’ambició de fer explotar al seu entorn tota la riquesa que porta dins. En xerrades de matrimoni expliquen que l’enamorament passa i ella es queda, però fa uns deu anys que la vaig veure estintolada per primera vegada a l’envà de l’umbral de la felicitat i encara no he perdut la passió envers el seu posat de despreocupació adolescent No he perdut la passió perquè ella, encara que estigui amb totes les necessitats cobertes dins de casa seva, tampoc perd la passió per tot allò que l’espera pacientment a fora. Quan la veig a dintre, mirant-me com passo amb una barqueta de rems que vaig robar una nit d’hivern del llac de Banyoles, em venen el cap aquells versos de Los Tigres del Norte “Aunque la jaula sea de oro, no deja de ser prisión”. Just és en aquell moment, ella sembla llegir-me el pensament i comença a plorar.

Comentaris

Mons ha dit…
simplement genial! no sé si és el fet d'estar de vacances que, amb la tranquilitat t'inspires i et surten relats "rodons"? o potser sóc jo que he tingut 5 minuts de pau i tranquil·litat per llegir-t'he (tot pot ser...) ah! m'encanta la frase "Aunque la jaula sea de oro, no deja de ser prisión” seria un "aunque la mona se vista de seda, mona se queda..." jaja
Frank Bayer ha dit…
Merci Montse, suposo que has tingut pau per llegir-lo, i sobretot que has mirat atentamet el quadre de Dalí, que és el millor que hi ha ara mateix, en aquest blog!!!
Rafel Fàbrega ha dit…
jo també m'he quedat amb la frase de la jaula d'or. M'ha fet pensar en una altra que diu que la gàbia gran no fa més lliure a l'ocell. Perdona'm per haver tardat uns quants dies a escriure't un comentari!!
Frank Bayer ha dit…
Rafel!! Ja et trobes millor?? Ostres, la veritat és que s'et trobava a faltar molt!! El meu fidel comentarista!!Si t'ha agradat la frase, busca la cançó "La Jaula de Oro" de Los Tigres del Norte. Són mexicans. Una abraçada!!!
Anònim ha dit…
Aquest quadre de Dalí serveix com a finestra a Catalunya quan estàs lluny de casa.
Gran quadre i gran post!
Toni Cassany ha dit…
Aquest és el poder de la pintura o de l'art plàstic en general: la capacitat de suggerir. A tu t'ha suggerit una història preciosa, Frank. L'art no ha d'explicar, ha de suggerir i prou. Cadascú completa l'obra. Tu ho has fet meravellosament bé aquesta vegada. Això d'"aquesta veegada" ho dic perquè tinc cura de la teva vanitat.
Frank Bayer ha dit…
Toni, valoro molt l'elogi perquè encara valoro més la teva sinceritat, i quan alguna cosa no t'ha agradat, ho has dit!! Aquest quadre de Dalí em fascina, hi torno sempre que puc i sempre em dóna una tempesta de sensacions espectacular!! Brutal!!
Anònim, si estàs lluny de Catalunya no saps de la que t'estàs lliurant...

Entrades populars