Llibertat d'esperit

La miro i em segueix despertant dins meu el sentiment irracionalista de tremolar davant la seva postura d’enyorança envers la llibertat que s’endevina fora la finestra. N’estic enamorat, follament enamorat dels seus pensaments, de la seva necessitat de trobar un lloc en un món que no sap per on agafar-lo, de l’ambició de fer explotar al seu entorn tota la riquesa que porta dins. En xerrades de matrimoni expliquen que l’enamorament passa i ella es queda, però fa uns deu anys que la vaig veure estintolada per primera vegada a l’envà de l’umbral de la felicitat i encara no he perdut la passió envers el seu posat de despreocupació adolescent No he perdut la passió perquè ella, encara que estigui amb totes les necessitats cobertes dins de casa seva, tampoc perd la passió per tot allò que l’espera pacientment a fora. Quan la veig a dintre, mirant-me com passo amb una barqueta de rems que vaig robar una nit d’hivern del llac de Banyoles, em venen el cap aquells versos de Los Tigres del Norte “Aunque la jaula sea de oro, no deja de ser prisión”. Just és en aquell moment, ella sembla llegir-me el pensament i comença a plorar.