La infalibilitat de Hans Küng
Després d'uns mesos sense llegir cap article ni entrevista de Hans Küng, fa una setmana, en motiu de la visita de Küng a Barcelona per parlar del seu lloable projecte sobre la recerca d'una ètica mundial, vaig poder llegir una entrevista que sortia, si no recordo malament al Magazine de La Vanguardia. Deixant a banda el seu discurs monotemàtic on s'autoflagelava per enèssima vegada per totes les penúries que ha hagut de viure per culpa de la repressió intel.lectual de la jerarquia eclesiàstica, Küng pecava, com a la gran majoria dels seus llibres, de soberbia. No pot dissimular la soberbia d'aquell que creu que té la veritat última a les seves mans i desfenestra a tothom que no pensa com ell, en fi, un comportament propi del que es creu infalible sense necessitat de parlar ex-cathedra. Küng, encara que es vesteixi de la falsa tolerància postmoderna, que confon el respecte amb el relativisme, és molt més dogmàtic d'aquells que ell acusa de dogmàtics, perquè sempre acompanya la divergència en les idees amb alguna paraula despectiva de mal gust per aquells que teòricament, s'haurien de considerar germans entre ells. En fi, que estic escrivint un llibre que es diu Küng: ¿Infalible?. Ho dic perquè si juguem a parlar de teologia en llibertat, parlem de teologia en llibertat i no comencem a tractar d'ignorant a tot aquell que no pensa com tu, només d'aquesta manera es podrà arribar a un diàleg fraternal i enriquidor per l'Església. Primer, caritat respecte l'altre, (i això tant va per Küng com pels seus detractors que treuen la creu només de sentir el seu nom) i després ja podrem parlar, escoltant i intentant comprendre l'altre sabent que per damunt de tot, tenim, si encara som cristians, quelcom que ens uneix per sobre de tot: Déu.
PD: Tranquils, no entro al seminari.
Comentaris
Dit això, jo també considero que en Kung és un fatxenda però ho és precisament perquè per als humans (Pontifexs inclosos) la linia que separa la sabiduria de la soberbia és finissima i la traspasses sense adonar-te'n. Ja ho deia en Quevedo: Más facil es escribir contra la soberbia que vencerla.
Casaldàliga, com Rahner, Theilard de Chardin, Lubac (aquest va arribar a cardenal amb JPII,no?),o el mateix Martini, són grans personalitats dels Crisitanisme poden haver disentit de la doctrina oficial, però es nota en la seva escriptura que ho fan per amor a l'Esglèsia i que ho diuen perquè creuen que és el millor per Ella. Hi veig molta honradesa espiritual, com també li veig a Joan Pau II i Benet XVI, i això em fa respectar tant uns com els altres, perquè si un parla per amor a l'Esglèsia, el meu respecte, encara que no comparteixi opinions, és màxim, tant per uns com pels altres. Küng, Tamayo... veig molta ambició per tenir prestigi personal davant els progres, i no gaire més, no hi veig amor, hi veig recel, i la veritat, Küng el puc respectar perquè a pesar de la soberbia, és un teòleg brutal d'una cultura impresionant, que només per la brillantor intel.lectual, el puc arribar a respectar, ara, l'amic Tamayo... buf... Déu n'hi do... el tèoleg barat del PSOE. Té un llibre que es diu "Adiós a la Cristiandad", m'el vaig llegir i no sabia si l'autor era Juan José Tamayo o un adolescent sense el títol d'ESO que escrivia tòpics a hores lliures per carregar-s'ho tot. Quina pena. He dit moltes coses, no sé si m'he desordenat...
http://www.tv3.cat/videos/1139359/Hans-Kung
Pot ser hauria de llegir-me algo seu, però a priori no sembla res de l'altre món (títols acadèmics a part).
Però tornem al verdader protagonista del post, en Kung. Si, es dedica a tirar pedres sobre la teulada de l'església, pobreta ella... és un monstre! Però jo em pregunto la culpa és tota del monstre o també recau en part en el Dr.Frankenstein? I amb aquest doctor vull dir l'autoritarisme eclesial. L'església no te perquè preocupar-se dels monstres bons que ha engendrat (Casaldaligas, etc) per això mateix perquè són bons i continuen fent la seva tasca silenciosament (2 no es barallen si un no vol). Però l'autoritarisme també ha creat monstres dolents com en Kung i en Luter, més xulos que un 8 i que si el Papa és posa xulo jo més. I al final la poca voluntat de l'església de recuperar el fill pròdig ho ha llençat tot per terra. De les famoses 95 tesis clavades a la porta de l'església de Wittenberg, orígen del problema, gairebé totes han acabat essent assumides per l'església Catòlica al llarg dels segles. Hem d'admetre que el tema de la venda d'indulgències per pagar la construcció de la basílica de Sant Pere és un dels episodis més tristos de la nostra història. Doncs bé, Luter es va reunir per debatre-les amb l'emissari papal i arribar a un entesa cordial. La resposta que l'emissari havia de donar de part del Papa va ser simplement "retracta't" o sigui, ni parlar-ne, ni debatre, tu calla i obeïx. I aquí va començar el show, el cisma. El Papa no s'esperava un enrenou com el que va muntar el monjo agustí.
I d'històries d'aquestes, de la delicadesa papal n'hi han un munt. Recordo també un altra que durant el concili vaticà I el patriarca de l'església Melquita va expressar els seus dubtes sobre l'infalibilitat papal (recolzat pel primat d'USA); quan va acabar el concili tots es van acostar per besar la sabatilla del Papa i quan va arribar el torn del patriarca el papa li va posar el peu damunt del cap. Un gest brutal que va indignar a tots els presents.
En fi, no acabaríem mai si començo a explicar historietes. El que jo demanaria a amdues parts és tacte i tracte, i que es deixin de jutjar els uns als altres. Nolite iudicare et non iudicemini.
Sobre els temes papals, crec que ningú posa en dubte la soberbia papal al llarg de la història, els Papes del Renaixament, els de no fa gaires dècades... però sempre intento mirar l'avui, l'ara, perquè si hagués de mirar les directrius d'lguns sectors de l'església en el passat, em passaria al espiritisme senegalés. No dubto de l'actitud sobrada de Pius IX, però em quedo amb la humanitat de Pau VI, em la preocupació social de Lleó XIII, i què vols que et digui, amb el respecte que tracta Benet XVI als teòlegs dissidents, perquè recordem, que el primer que fa quan és Papa, és cridar al Küng al Vaticà. Mira, això és com la meva dona, si penses totes les vegades que m'he barallat pensaria "Qué collons foto jo casat amb ella?", si penso amb les coses bones penso "Ara ho entenc i per molts anys!". Amb l'Església em passa el mateix!
Iron, de tota la discussió em quedo amb una frase teva que em dóna molta esperança en el futur de l'Església: El que jo demanaria a amdues parts és tacte i tracte, i que es deixin de jutjar els uns als altres. M'ha agradat!!!
Per cert, deixem de parlar de tonteries, la mare que va parir els del Madrid!!! Però tranquils, la Lliga està guanyada, avui ha estat la última expiració d'un malalt!!
En fi... ja veurem que passa, perquè el Madrid només està per la lliga i jugarà fort i nosaltres estem en 3 competicions i a la champions envoltats dels anglesos que son els number one...