Remugant lectures

El regust de llegir un llibre de segona mà només és equiparable a la humanitat que desprèn un llapis consumit que deixa les últimes restes de mina per plasmar una imatge grisosa d’un Pont de Pedra cobert de paradetes nadalenques. A més, si al llibre hi ha petites anotacions o aforismes subratllats, pots entrar impúdicament en la intimitat del propietari de l’obra mirant per l’esquerda que deixen les paraules impreses sobre pàgines esgrogueïdes per la seva desinhibició envers el lector. Estàs llegint dues històries, la del llibre pròpiament i la d’aquell que t’ha deixat el llibre. Per tal de poder agafar perspectiva temporal envers les meves lectures més sentides faig un exercici semblant per poder rellegir-me a mi mateix quan entro de nou al llibre i el concebo com si fos de segona mà, com si hi hagués part d’aquella persona que he anat deixant pel camí per poder trobar l’utòpica autenticitat. Per aconseguir aquest acte de plaer egòlatra, tant bon punt tanco la última pàgina del llibre, grabo un cd amb les cançons que més representen el meu sentir un cop he acabat la lectura. És per això, que avui, després de tres anys d’haver llegit Los girasoles ciegos de l’Alberto Méndez, he anat a recuperar el cd que es titulava Los girasoles ciegos. La primera cançó és Everybody hurts de R.E.M i quan he començat a sentir l’arpegi de l’inici, l’angoixa nihilista d’un dolor buit que em va transmetre les històries de Méndez ha entrat dins meu com un huracà caribeny, s’ha tornat a carregar les estructures de l’edifici i amb ell, s’ha emportat també l’esperança. Només em quedava una solució per poder sobreviure: trobar el cd que es titula Sin noticias de Gurb. La primera cançó és Jo vull ser rei d’Els Pets.