La por al silenci

Incapacitat per escoltar. Aquest és el diagnòstic de la malaltia que vaig poder copçar el divendres mentre formava part de la processó de Girona amagat sota la meva vesta voyeur. Incapacitat per escoltar les veritats del silenci que alhora dóna a entendre una incapacitat per parlar perquè no s'ha entés cap dels mots callats de l'interlocutor.
Un tant per cent de les persones que hi havia al carrer de Girona presenciant la processó s'ho agafaven com si estiguessin passant les falles de València, i no perquè no comparteixin la dimensió religiosa de l'acte, que també, però bàsicament perquè són incapaces de disfrutar d'un silenci prolongat durant una hora per poder entendre dins les parques paraules de la multitud, qui són, on van, i perquè viuen. Són persones incapaces d'aprofitar la quietud per meditar, segurament perquè si s'haguessin parat a pensar sobre si mateixos, haguessin llençat la càmara al terra, deixarien la cervesa a sobre una taula i haguessin arrencant a plorar perquè el silenci de la multitud els hi hagués semblat delator, els hagués declarat culpables perdedors del joc de la vida.
Dijous havia estat a Verges, i el silenci absolut d'un miler de persones concentrades a la plaça quan va passar la Dansa de la Mort, em va colpir i em va dir a través del rellotge que un dels esquelets anava assenyalant amb els dits, que em queda molt per millorar i que encara sóc un projecte de persona per un dia poder mirar la mort als ulls. N'hi havia un que va deixar anar una rialla, el vaig tornar a veure divendres a Girona. Ho entenc, el silenci és un mirall, i els miralls sempre fan respecte.

Comentaris

Josep ha dit…
Ei frank! He baixat per catalunya amb la xicòta aquests dies i vam dedicar el divendres sant a la processor de Girona. Li va agradar molt però la primera cosa que em va dir és (això amb accent argentí): "Che, viste, porque esos voludos van vestidos del ku kux klan!" La meva resposta va ser un poc vaga i suposant que primer son les processons i després el ku kux klan i que no hi ha motius racistes sinó vergonya pels pecats. Algu té una bona resposta.

D'altra banda és increïble com les altres cultures et posen en qüestió tradicions que les hem assumit com lògiques i normals.
Rafel Fàbrega ha dit…
Quanta raó tens! n'estic segur que el món seria millor si algunes persones es paressin a pensar una estona...
Frank Bayer ha dit…
Josep, quin alegria saber de tu!!! La veritat és que m'has pensar amb això de replantajar-nos tradicions que per nosaltres són lògiques i a ulls de gent de fora poden semblar "diferents". Si vols que et digui la veritat no en tinc ni idea del perquè anem vestits com els ku kux klan, però em sembla que el motiu de la vergonya dels pecats és una resposta molt bonica, si més no, tractant-se de divendres sant molt simbòlica!! De totes maneres agrairia que algú contestes si sap la pregunta extacte... Ja ha tornat cap a mig camí entre Girona i Donosti,no?? Hem de repetir el dinar, i no ho dic com aquell que diu "ei!Hem de repetir el dinar!" sinó ho dic com "Hem de repetir el dinar!". Salut!!
Rafel, sobretot que es paressin a pensar que significa per l'atacant que et tallin un contratac fent mans...
Josep ha dit…
Me'n "alegro" que no ho sàpigues. Això em fa menys ignorant, ejej. Entre girona i sanse ja t'hi esperen. Haurem de canviar els canelons de ca la marieta per un magret d'anec i la cervesa al konig per un bon kir.
Salut i gols!
Frank Bayer ha dit…
Et prometo Josep, que a partir d'ara faré servir la teva resposta perquè deixant de banda la possible veritat, has donat una explicació molt bona, molt rodona!! Em sembla bo canviar els canelons pel magret d'ànec!! Fins aviat!!!
Iron ha dit…
Una reflexió entorn això de la por al silenci, és del monjo Thomas Merton, mestre d'Ernesto Cardenal de qui acabem de parlar a l'altre post.
“Aquellos que aman su ruido son impacientes de todo. Constantemente mancillan el silencio de los bosques, de las montañas y del mar. Taladran la naturaleza silenciosa en todas direcciones con su máquinas. Sienten miedo de que el mundo tranquilo los acuse de que están vacíos.
La urgencia de su inquieto movimiento parece ignorar la tranquilidad de la naturaleza, al fingir que tiene una finalidad. El estruendoso aeroplano parece negar por un momento la realidad de las nubes y del cielo por su dirección, su ruido y su pretendida potencia. Empero el silencio de los cielos permanecerá cuando el aeroplano haya pasado; la tranquilidad de las nubes permanecerá cuando el aeroplano se derrumbe. El ruido que hacemos, los negocios, nuestros objetivos y todas las fatuas afirmaciones acerca de nuestros propósitos, nuestros negocios y nuestro ruido he ahi la ilusión.”
Frank Bayer ha dit…
Iron, molt encertada la teva cita mertoniana, molt del seu estil, dóna pau. Ara potser m'equivoco amb el títol... vaig llegir un llibre de Merton que em sembla que era "Meditació i contemplació" que anava molt en la línia d'aquestes ratlles que ens has regalat!! El vaig començar a llegir deprés d'un dinar que m'havia fotut les botes i em vaig sentir fatal...
Toni Cassany ha dit…
M'acabo de llegir La montaña de los siete círculos de Merton i encara estic eufòric per haver llegit una obra mestra. Iron, gràcies per la teva cita encertada.
Frank Bayer ha dit…
Obra mestra, mestra!!! A mi em va marcar molt!!! Després també hi ha la relació epistolar entre Ernesto Cardenal i Thomas Merton, que val molt la pena, entres en un món apassionant, i pels que no hem viscut mai en un monestir, desconegut!! Apala!!!

Entrades populars