Cultura i civilització

Sobre la polèmica taurina exaltada per una prohibició lògica i interioritzada per bona part de Catalunya molt abans que els polítics fessin el pas, m'agradaria comentar la reacció espanyola on la dreta que havia filtrejat a la seva joventut amb l'ordre militar i la progressia que havia festejat amb les directrius de Moscú, comparteixen un mateix to de desacreditació de la classe política catalana i de la defensa de la festa en nom d'una llibertat que ells diuen defensar millor que ningú.

Ells, els defensors, diuen que en democràcia no és prohibeix res (gràcies a Déu que l'assassinat està prohibit perquè sinó ETA seria una festa), i que estant atacant una tradició cultural en nom de la independència catalana (com si no hi haguessin anti taurins a fora les fronteres). Després comencen a parlar de la llibertat per torejar perquè és un element cultural, i aquí és on entro jo. Mireu, estimats amants de l'art del toreig, una cosa és la cultura i l'altra la civilització. Estic d'acord que el món dels toros és cultura, perquè entraria dintre d'aquelles tradicions identitàries d'un poble, d'aquelles festes que reconeixen una nació com a tal. Ara, tota cultura passa al llarg dels segles pel filtre de la civilització, el que seria una revisió d'aquests elements identitaris vistos des d'un punt de vista "humà", o sigui, jutjar si són tradicions que enalteixen i ajuden engrandir la persona. Quan els toros passen pel sedaç de la civilització és queda en pilotes, i això, no té res a veure amb Catalunya, amb Sant Pere de Rodes o l'Abat de Montserrat. És racional i just. Per tant, ajudem als Rajoys, Sabinas, Montillas, Camachos... Tota aquesta gent de idees tant disperses que defensen el toreig, quina és la diferència entre cultura i civilització.

PD: Avui és l'aniversari de l'estrella del Riudellots. No és torero.