Respectar l'herència generacional

La idea acceptada que per lògica generacional els fills sempre haurien de matar els pares és perillosa. Ser rebel és bo perquè expressa incorfomisme i certes ganes de variar l'ordre establert per anar cap a una realitat millor que només existeix dins el teu cap, però moltes vegades, aquestes ganes de trencar s'emporta una tradició i provoca una discontinuïtat cultural incòmode. Sovint, enlloc de carregar-nos el que ve dels pares, es tracta simplement de transformar-ho, de donar-nos tot allò que ens ha arribat i saber-ho passa pel prisma d'una època que demana unes necessitats diferents.

Quan parlo d'aquest tema penso per exemple amb la religió. Ja no ens val la fe del carboner, el creure per decret, el papisme cec... tot aquests aspectes els podem apartar, però no apartarem la fe, l'espiritualitat, senzillament la mirarem des d'un punt de vista diferent: deixarem de banda el normativisme diví de la regla als dits per abraçar la vivència d'un Déu sense fronteres ni carnets. Aquesta nova formulació de Déu ens hi pot ajudar, tal com apunta el filòsof italià Gianni Vattimo, la mateixa mort de Déu a mans de la Modernitat. La secularització impregna el món modern, i els creients, un cop hem vist morir el Déu humanitzat, estem obligats a retrobar-nos amb l'experiència divina del Déu vertader on no hi caben els adjectius. No es tracta de carregar-nos el que ens han donat els pares, simplement d'agafar-ho i passar-ho pel filtre d'una època diferent: la nostra.